Monte Isla ens proposa un assaig visual i sonor, una reflexió sobre el concepte de paissatge, però també sobre l’experiència que tenim del paissage i el paper que ocupa en el nostre imaginari. Naturalesa, Jardí, Sol, Arbres, Ocells, Plantes, etc.

Però el més interessant de la peça és el llenguatge que crea i utilitza. Un llenguatge que és pròpiament escènic, en què les condicions de l’escena, inclosa la infraestructura tècnica, es poden a parlar i són un element bàsic de comunicació amb l’espectador.

Sense dubte, una proposta molt interessant de teatre contemporani, amb un gran potencial per seguir explorant.