CRÍTIQUES

VALORACIÓ
8
Els jardins penjants i metàl·lics de Monte Isla
Publicat el: 16 de març de 2023
CRÍTiCA: Donde empieza el bosque acaba el pueblo
Entrem al jardí metàl·lic, opac i artificial ‒però enormement fascinant!‒ dels Monte Isla, una companyia gironina formada pels directors artístics Adrià Girona i Andrea Pellejero ‒una integrant del col·lectiu Las Huecas‒ i la productora Rut Girona. A Donde empieza el bosque acaba el pueblo, en què exploten escènicament el concepte de paisatge, compten amb la poderosa il·luminació de Gabriela Bianchi i la direcció tècnica d’Uriel Ireland, corresponsable de l’espai sonor.
El que ens planten a l’escenari és una mena de paisatge emancipat, que ofereix una experiència sensorial “sense judici ni significat”. Sobre la gespa artificial tres figures humanes irrompen maquinals com autòmats o alienígenes; després desapareixeran entre bosses d’escombraries de color negre quitrà, per cedir tot el protagonisme a la maquinària teatral. Entre el fum i la llum, senyoreja una opacitat gris que entranya un potencial liminar i epifànic; fa pensar, per moments, en la portentosa transició de La Trilogie des Contes Immoraux, l’espectacle que Phia Ménard va presentar al darrer Festival Grec.
A partir d’aquí tot ho ocuparan les composicions entre telons pesants i diferents sèries de tubs blancs. La frontalitat i la impenetrabilitat resulten aclaparadores i alhora magnètiques. No hi trobem ni el bosc ni el poble del títol: les fulles de tardor són artificials, i els troncs, verticals lumíniques; el fullatge brolla intempestiu de la tramoia, en una estampa bellíssima en què destaca la ingravidesa o suspensió d’una natura espúria, jardí artificial nascut contra tot pronòstic. Un quadre es retalla en aquest dispositiu, un paisatge dins el paisatge; la humanitat no hi apareix ni en pintura, però l’èmfasi està posat en la seva mirada ‒o en els focus que la mediatitzen‒. Curiosament, la proposta té en comú amb la peça Diversión obligatoria de Júlia Barbany, tan radicalment oposada en molts aspectes, el tema de la suplantació i del simulacre. Fins al punt que no podem evitar preguntar-nos ‒perversió absoluta‒ què va ser primer, l’original o la còpia?
CRÍTIQUES RELACIONADES / Donde empieza el bosque acaba el pueblo
TÍTOL CRÍTiCA: Monte Isla al Festival IF
PER: Júlia Vernet Gaudes

VALORACiÓ
8
TÍTOL CRÍTiCA: La profunditat de la llum
PER: Jordi Bordes

VALORACiÓ
8