Una monumental escenografia i unes vistoses projeccions són els elements més cridaners de la producció de Kasper Holten del Don Giovanni de Mozart. Però rere la parafernàlia tecnològica, la lectura dramàtica, centrada en les obsessions del protagonista i la seva paulatina caiguda en la solitud més desesperada, només funciona a mitges. La versió musical de Josep Pons és sòlida, amb un repartiment que dóna el millor de si en el segon acte.