(…) Les dones de diferents procedències socials van estar a primera fila de la resistència republicana contra el feixisme durant un curt espai de temps. Ben aviat van ser reculades a la rereguarda, amb feines de manteniment o infermeria. La discriminació de gènere ve de lluny. El 1936, no feia pas més de dos anys que les dones havien pogut votar per primera vegada. La seva presència al front va alterar la tradició capdavantera dels homes, malgrat que fossin republicans i de faccions d’esquerra radicals.

Això és també el que hi ha darrere d’aquesta recreació del dietari anònim d’una de les cinc milicianes que es van rebel·lar contra aquesta situació de discriminació i que van patir les conseqüències de l’avançament feixista que, a les Illes, va ser un dels primers a guanyar, cosa que va permetre a les forces feixistes crear un camp base per als avions que van bombardejar després les poblacions del prelitoral i l’interior del Principat. (…)

La trama de «Diari d’una miliciana» —divuit dies sintetitzats en setanta minuts i basada com queda clar en fets reals— no cau en la trampa de mostrar una història idealitzada ni molt menys manipulada. Les cinc milicianes denuncien el que veuen i viuen, planten cara als capitostos del malmès i feble exèrcit republicà, no amaguen la seva decepció davant de segons quines situacions d’abandó, es troben empresonades en les urpes de l’enemic. En paguen les conseqüències com a voluntàries republicanes, però també com a dones. (…)