La companyia UpArte, creada a Múrcia en el 2012 sota l’exigent disciplina del rus Vitaliy Motouzka, exacròbata format en el circ més clàssic, ha trobat l’equilibri perfecte combinant la tècnica acrobàtica, la plasticitat, l’humor i la dansa, aquesta última afegida en el seu tercer espectacle, ‘DESproVISTO’. L’evolució de les arts circenses camina cap a aquesta fusió de disciplines i un llenguatge que aprofundeixi en l’estètica i el conceptual, i aquesta producció, nominada als Premis Talía 2024, és un bon exemple d’això. Més enllà del risc, la peça connecta molt bé amb el públic pel seu desenvolupament visual, traient-li molt partit al vestuari i les teles que utilitza, i per una comicitat molt reeixida.

Els acròbates –quatre portors i dos àgils, especialistes en la tècnica de banquina i portés- apareixen a l’escenari amb els ulls embenats i van llevant-se els uns als altres la bena per a anar obrint els ulls al canvi. Teixiran un relat que incideix en la necessitat de despullar-nos de prejudicis, aparences i rols per a obtenir mostrar l’autèntic jo. Una de les artistes intenta treure’s la samarreta, però la resta li ho impedeix, començant un divertit estira-i-arronsa fins a assolir el seu propòsit i convèncer als altres membres del grup perquè s’alliberin també. Serà un llarg estripis fins a mostrar-se tal com són, desproveïts de tot excepte del principal: ells mateixos.

Amb molt de dinamisme se succeeixen els portés, les torres i els llançaments de les artistes àgils; salts al buit que simbolitzen aquest anhelat alliberament. Per al vistós i plàstic número de dansa contemporània, una ballarina se serveix d’un jersei amb mànigues infinites que després convertirà en cintes per a realitzar acrobàcies grupals.Al final del muntatge despleguen una gran tela que també els dona molt joc. La utilitzen per a un divertit canvi de gènere d’un dels acròbates i per a ocultar els seus cossos ja totalment desproveïts de tot. Un gran muntatge que, llàstima, va dificultar la visibilitat als espectadors de la plaça del Mercadal de Reus: La tarima instal·lada era massa baixa i les cervicals sofrien intentant trobar un lloc per a no perdre’s les evolucions d’aquesta estupenda ‘troupe’.