El circ és un bon llenguatge per voler representar un acte d’alliberament. De la ceguesa a la nuesa, del no voler veure al mostrar-se sense prejudicis. No calen massa paraules per fer entendre al públic, a través de salts, portors, acrobàcies i un xic de dansa, la possibilitat de fugir de qualsevol constrenyiment. Perquè tal com diu (i fa) la companyia Uparte, no tot té perquè seguir de la mateixa forma.

Desprovisto, el tercer espectacle que presenta aquesta companyia murciana captiva des de bon principi per la flexibilitat dels seus cossos. Tot comença com el joc de la gallineta cega: mentre 5 dels artistes s’alliberen de la beta que els hi tapava els ulls, el restant és importunat pels altres. Les acrobàcies en aquest inici són juganeres. La roba té un pes molt específic en aquesta peça. I així ho mostren en la seqüència on una de les integrants apareix amb unes mànigues elàstiques ben llargues amb les que a vegades sembla voler caçar els seus companys i a vegades lluita per desfer-se d’aquesta mena de camisa forçosa.

Mica en mica, a mesura que avancen els diferents quadres escènics, els sis membres de la companyia murciana van traient-se capes de roba. L’alliberament és correlatiu al nombre de construccions, salts i moviments impossibles que van fent. L’execució és brillant i deixa caure més d’un mot d’admiració, sobretot en els seus salts mortals. La compenetració, l’energia i l’alegria es va incrementant fins a un final esclatant amb el joc d’una bonica tela de seda setinada amb la que van creant cadascun d’ells diferents figures: ara una núvia, ara un pijama, etc.

Uns a altres es van despullant, traient capes d’incomoditat i fins i tot juguen amb la possibilitat de fer un nu integral. Així doncs, el final resulta ser catàrtic, l’acte d’alliberament definitiu. Una joia d’espectacle de circ de carrer que transmet molt bones vibracions.