Els de Proyecto Correo són
uns nostàlgics i han muntat un espectacle per recuperar les cartes, aquelles
missives que ens enviàvem físicament, generalment escrites a mà, abans que els
correus electrònics ens saturessin la bústia digital.

Situant-nos en una de les trobades
d’uns estudiosos/amants de la matèria epistolar, proposen la revisió i anàlisi de
correspondències personals i històriques sostenint la tesi del valor incommensurable
de les cartes. El fet d’escriure-les i de rebre-les. De no fer-ho. O de no fer-ho
a temps. Les cartes tenen el poder de canviar el transcurs d’uns episodis i,
per tant, d’unes vides. A vegades només les d’alguns; d’altres, les de molts.

La introducció és una mica
densa i exigeix una dosi de pausa i atenció, però un cop ens convida a la
participació activa, enviant-ne i rebent-ne (el contingut és reservat), el joc
agafa un altre caire. I si te’l prens seriosament, pot tocar-te profundament.

Una reflexió humil i
romàntica sobre el que hem perdut amb el progrés tecnològic i que permet tornar
a experimentar (això els que tenim una edat!) el que eren i el sentit que
prenia l’enviar cartes.