Els microespectacles de Xavier Bobés, sempre per a un reduït nombre d’espectadors (ara 25), respiren exquisidesa i profunditat en les troballes visuals i els encadenats plàstics que genera. Tot està amarat d’un harmoniós pensament que combrega amb la natura, escolta els seus batecs més secrets i n’extreu les més subtils lliçons. Una magnífica plataforma circular de fusta, envoltada de troncs ben serrats de diverses gruixàries que va plantant al seu damunt. L’entarimat en cercle està esquitxat d’escotillons de l’interior dels quals l’artista va extraient fragments d’escultures humanes: els peus, els bessons, les cuixes, mans, tors, ventre i parts jussanes, caparró… que disposa sobre els tions en diverses combinacions sovint hilarants. Són peces de resina, ceràmica, pedra artificial, que s’enfilen als troncs o davallen al sòl amb precisió d’orfebre. Completa el paisatge unes recercades branques d’arbre que sobrevolen uns ocellets que les habilidoses mans del performer enfila, fent giragonses, sobre el cim del ramatge. La instal·lació plàstica creix al so del delicat violoncel de Frances Bartlett, que amb peces del manierisme i del barroc, embolcalla i vivifica l’ikebana que va brostant davant l’atònita mirada de la triada audiència. Una nova joia exclusiva de Bobés que caldrà estar atent per pescar onsevulla que es faci!