Allò de que en el pot petit hi ha la bona confitura és ben cert si parlem d’un espectacle com Conservando memoria. Parlem d’un espectacle de format petit que dels records íntims en fa una dolça confitura i ens la serveix amb tota la modèstia que tenen les coses realment importants. Amb uns quants pots de fer conserves i una mena de petit rebost com de fireta, Izaskun Fernández i Julián Saénz-López ens expliquen una història de quatre vides entrecreuades: les dels avis de l’actriu i titellaire Izaskun Fernández. L’espectacle parteix d’una intensa reflexió sobre el record i com servar la memòria de les coses quotidianes; d’allò que no surt mai als diaris ni és recollit en els llibres d’història però que, d’alguna manera, ens fa ser qui som. Al darrera hi ha un intens i emocionant treball de recerca sobre la infantesa i la joventut d’aquests avis, buscant sobretot les preguntes més adients per despertar els records més adormits. Tot això conforma un espectacle de teatre d’objectes on estris quotidians evoquen paisatges i un grapat de sal l’immens oceà. La música i la paraula pausada puntuen un intens desplegament visual en el breu espai d’un taulell de fusta. Amb senzillesa però amb molta habilitat, la jove companyia de La Rioja El Patio aixeca un emotiu espectacle que esdevé un grandiós homenatge a tots els avis i avies.