El principal encert de Confidències a Al·là és el to. Mireia Trias i Judit Farrés, sota la
direcció de Magda Puyo, guanyen l’aposta d’enfocar un tema dur, duríssim, com
el de les llibertats oprimides (per dir-ho ràpid) amb un to proper, irònic,
humorístic. Agafen el text de Shapia Azzeddine en què ens parla d’una pastora
bereber que viu ensorrada en el propi destí però que hi escaparà, vés a saber
com, i el converteixen en una història tan propera com ho és, tot i què transcorre
més Meditarrània enllà. Les apassionades interpretacions musicals de la Judit
Farrés són un altre encert de la posada en escena: el rock dur de la prenyada,
la incomprensió de Piensa en mí, les
ràfegues de música electrònica donen un plus de luxe a la narració.

En quedo amb les veritats incòmodes que ens
planteja per boca de les dues actrius, les que donen vida a la protagonista: “La
bellesa és un concepte de rics”. “Tot és jaram (pecat) a casa nostra”. “Qui és
més puta, jo per obrir-me de cames o el meu pare per fer reverències als
turistes per un bitllet?” “El vel és el meu espai de llibertat; a dintre hi
faig el que vull”. I així, durant les dues hores de funció, una darrere l’altra.
Què li diu, aquesta pastora, a Al·là? No li pot donar les gràcies per res… No
es confessa per res, li fa confidències, sense esperar res d’ell… Què pot
esperar de qui permet el que permet? “El senyoret Mohamed m’ha violat”, diu en
un moment la protagonista. I segueix, amb crueltat i clarividència: “És la
primera vegada que em follen i no em donen res a canvi”. La humiliació és
total, potser representada simbòlicament en l’escena en què la noia agafa bitllets
amb el cul, per caprici del senyoret de torn.

Després del seu periple per la ciutat, tornarà
a veure com la seva família té ara una tenda amb parabòlica: “Se m’han cagat a
sobre perquè et compris una puta parabòlica…!” Qui és més puta, eh, pare?, ve
a repetir.

Al final la salvació està en la cultura. Al·là
només són matisos. La vida i el destí, sovint, no agafen el mateix camí. I triar
el bo és impossible, sense la cultura.