Una comèdia de
petit format que ens mostra de manera brillant i divertida, la misèria dels països
musulmans, la situació humiliant en la qual hi viuen les dones, fa crítica de la
religió i mostra com els països occidentals també humilien brutalment les dones.

Magda Puyo és una
dona intel·ligent que sap agradar al públic tractant temes d’actualitat i
progressistes, de qualitat intel·lectual,…però tot això d’una manera àgil i
entretinguda, amb visualitat agradable, amb bon ritme…Naturalment, a vegades
ho aconsegueix més i altres menys, però els seus espectacles parteixen sempre
d’una bona base, sovint d’autors interessants 
poc coneguts entre nosaltres…Bé, el cas és que amb “Confidències a Al·là” l’ha
encertada plenament i sense córrer massa risc perquè el text de Saphia
Azzeddine havia estat ja un èxit a França. I també perquè ha sabut escollir
dues actrius -en realitat es tracta d’un sol personatge que es desdobla- per
fer el paper de la pobra noia musulmana que ha d’ocultar el seu cos però té un
pensament lliure, Mireia Trias és el personatge, Judit Farrés és el cor lliure
del personatge, i canta, toca instruments i balla admirablement. I a les dues
les veiem com unes amigues que volen fugir, i fugen, de l’opressió islàmica
creient que arribaran a un Occident on podran ser éssers humans lliures. Però
són dones, soles, sense recursos…La Sala Atrium, una vegada més,ha encertat
la programació, en aquest cas, la de l’espectacle inaugural de la temporada.
Felicitats a tots.