CRÍTIQUES

VALORACIÓ
8
Una geganta entre mafiosos
Publicat el: 3 d'octubre de 2015
CRÍTiCA: Ciara
Aquesta és la història d’una afortunada obstinació: la d’Àngels Bassas, una actriu tan tenaç i coratjosa com hipnòtica. Només des d’aquesta actitud s’ha pogut enfrontar al risc d’estrenar a Espanya una obra com Ciara de David Harrower, autor de la celebrada Blackbird que Lluís Pasqual va portar al Lliure de Gràcia fa dos anys. Contra vent i marea i, en un moment de grans dificultats per donar sortida a nous projectes, l’actriu ha trobat un lloc per a la seva exitosa aventura al Teatre Akadèmia, amb la complicitat d’Andrés Lima (Animalario) i Martí Torras en la direcció de l’espectacle i de Yannick García en la traducció.
El mateix Harrower li va donar l’empenta perquè fos ella la que recreés, primer a Barcelona i d’aquí uns mesos a Madrid, aquest personatge de matisos tan diferents. Ciara és una dona forta que sobreviu en un món d’homes. Però, com s’anirà descobrint al llarg del ben estructurat thriller, el seu no és un univers vital qualsevol. Filla d’un cap mafiós de Glasgow i esposa d’un gàngster no menys perillós, regenta una galeria d’art que exhibeix obres de molt diferent factura. La protagonista sent predilecció pel quadro que mostra una geganta adormida sobre el cel de Glasgow.
«¿Què passarà si aquesta geganta es desperta?», es pregunta anticipant el vendaval de reaccions que es desencadenarà més endavant i que revelaran la seva verdadera personalitat. A poc a poc, i a partir d’un relat que la situa entre el món culte i refinat de la galeria, en el de la seva vida personal fora d’aquest àmbit i en el de les seves vivències de petita, anirà mostrant la influència que ha exercit sobre ella l’entorn en què ha crescut.
Elegant, atractiva, freda i plena de ferocitat quan ho exigeix el relat, Bassas interpel·la el públic i el converteix en partícip del que passa en el blanc, buit però idoni escenari que ella omple amb el seu temperament interpretatiu. Lima i Torras la guien en el desenvolupament d’una eficaç dramatúrgia, recolzada en una bona il·luminació, que evita que el personatge es perdi en els excessos.
CRÍTIQUES RELACIONADES / Ciara
TÍTOL CRÍTiCA: Notable treball monòleg amb trama que alterna l’art amb les passions més primàries
PER: Jordi Bordes

VALORACiÓ
8
TÍTOL CRÍTiCA: Àngels Bassas perfora con una mirada llena de drama
PER: Elisa Díez

VALORACiÓ
7