Les arts i els
escenaris conreen sempre una relació fugaç i volàtil, és l’essència mateixa del
teatre. Pep Bou, en la seva condició de funambulista de les bombolles de sabó,
carda un fil encara més efímer, un univers trencadís i autoreferencial on es
desafia la inconsistència del terme fràgil i es projecten constantment inesperats
i evocadors quadres d’estimable valor.

Conscient de la dificultat
innovativa i el perill d’encasellament en constant amenaça, Bombollavà explora
els límits de la rara dèria d’engabiar aire. El joc entre Bou i els músics en
directe i alguns dels nous artefactes ideats per al xou aporten els instants
més originals. Ara bé, que ningú pensi que tan passatgera art es deixa copsar
fàcilment: cada funció és única com ho és el seu resultat.

En definitiva, probablement
res més interessant a la cartellera de Nadal per conjugar l’entreteniment dels
més petits amb l’interès dels més crescuts.