Ni més ni menys que una versió en titelles de taula de la cançó de ‘Puff, el drac màgic’, inspirada al seu torn en un poema escrit el 1936.

En aquest cas, la direcció de
Valentina Raposo i la interpretació d’Inés Alarcón ens fan viure (a
tots, als petitons que poblaven la sala i als que els acompanyàvem), les
tendres aventures del petit infant que coneix un drac, de com es fan
amics i de com van a volar plegats per tenir increïbles aventures. En
aquest cas, al continent africà, on un cap de tribu té atemorida una
mare i dos fills obligats a fer-li d’espectadors, mentre balla amb un
tutú. També anem pels 7 mars a la recerca d’un pirata maldestre i bonàs,
i el seu grumet, descobrint els problemes que tenen amb un pop gegant,
que podria molt bé ser el de les 20.000 llegües…

La història conté tota la tendresa i
diversió de l’original, i podem distingir-la per estar narrada gairebé
sense paraules, això si, amb una esplèndida i expressiva manipulació
dels titelles, que sobre una taula i sortits d’una vella maleta, no
estalvien, però, tota mena d’expressions fetes amb la veu (darrera
d’algunes de les quals endevinem paraules) que ens diuen molt més del
que diria un text: què els passa a cadascú en cada moment. Amistat,
aventura, diversió, música (això sí, com a complement), qui podria
donar-nos més? I com a regal final, un altre desenllaç per a la trista
història del pobre drac que se sent abandonat per l’infant que s’ha fet
gran. I tot visualment reeixit, entenedor i sense contraindicacions.