CRÍTIQUES

VALORACIÓ
7
Una versió molt lliure de “Puff era un drac màgic” amb epíleg conciliador
Publicat el: 26 d'abril de 2014
CRÍTiCA: Blau Marí
La companyia Pinotxo en bicicleta debuta amb Blau marí. És un nom de companyia que defineix molt bé la seva voluntat d’aquest primer espectacle. Agafa un referent clàssic, conegut pels pares (com és el cas de la cançó de Puff era un drac màgic) i el porta al seu terreny. Construeix una història amb els personatges protagonistes i els fan voltar per Àfrica i pels mars. Però no els cal donar la volta al món. El que compta és que el nen, efectivament es fa gran i, un dia decideix no tornar a la platja a jugar amb el drac blau. Però aquesta raó que dóna tristor al drac blau se salva amb un epíleg que, aporta valor: les amistats de debò, es poden recuperar més endavant. Per això, el nen, quan ja és avi, es reconcilia amb el drac (que com aquests animals mitològics no es fan grans) i torna a pujar per les espatlles de l’animal blau. Li falta agilitat en el canvi d’escenes i que els personatges acabin agafant diferents tons i ritmes de veus.
CRÍTIQUES RELACIONADES / Blau Marí
TÍTOL CRÍTiCA: teatre sense text fet amb titelles
PER: Josep Maria Viaplana

VALORACiÓ
9