Es tracta de dos espectacles que s´exhibeixen de forma simultània a dos sales (Teatre Tantarantana i Centre de les Arts Lliure, antic Espai Brossa). Dos espectacles complementaris però que es poden veure de forma independent. Blank, fa referencia a aquesta buidor existencial de joves i adults, accentuada en èpoques com l´actual d´incertesa i manca de referències sòlides. Al conflicte generacional, present al llarg dels temps, s’afegeix la fragilitat i desorientació en molts casos dels adults, en temps de canvis socials profunds.

El punt de partida es potent. A més ambdues sales, s´intercanvien la tasca de direcció, així Marc Chornet, dirigeix als joves del Tantarantana, i Roberto Romei, als adults de les Arts Lliures. Es treballa també sobre un projecte experimental amb textos, per primera vegada traduïts al català, de la dramaturga anglesa Alice Birch, que ha escrit més de 100 escenes sobre el tema. Els directors de cada espectacle escullen i combinen a voluntat les escenes, inconnexes entre si, però que giren sobre el mateix tema. Així cada representació es absolutament diferent de l´altre.

Al Teatre Tantarantana, com ja hem dit, el vuit existencial i de comunicació es viu des de l´òptica dels joves, quatre adolescents, tres noies i un noi. La nit dels passat dissabte erem vint persones a la sala, predominava una mitja edat, si be també hi havia gent més jove. Al final de l´espectacle es notava una certa decepció traduïda amb uns aplaudiments tevis, que es van incrementar amb la part més aplaudible que es l´esforç, entrega i bon nivell interpretatiu, dels joves actors, Lea Torrrents Molnár, Imèn Akandouch Aouattah, Sonia Ninyerola Soms i Jan Mediavilla Marimón.

A la pantalla interaccionant amb els joves apareixen puntualment els pares i mares, que son els actors i actrius que fan l´altre Blank, el del Centre de les Arts Lliures. Elles son Elena Fortuny, Laura López i Francesca Vadell i ell Dani Arrebola. Els joves en lògica correspondència apareixen a la pantalla del Blank dels adults.

Per a mi, quelcom no rutlla en el conjunt, potser l´elecció de les escenes (sols la del pare que a través del mòbil i amb un excés-necessitat d´afecte intenta controlar el pare, es mostra amb tota la força, inclús en un toc d´ironia), però en conjunt al vuit existencial dels joves, s´uneix un cert vuit argumental.  

L´autora

Alice Birch, es una de les més prometedores i renovadores joves dramaturgues angleses. Nascuda el 1986. Ha destacat especialment com a guionista en pel·lícules com Lady Macbeth (2016), Normal People (sèrie televisva, 2020), Primavera en Beech Wood (2021) i El prodigio-The Wonder (2022), pel.lícula especialment recomanable i que es pot veure a Netflix.

Els directors

Marc Chornet es director i dramaturg, llicenciat a l´Institut del Teatre de Barcelona. Entre els seus treballs més recents destaquen els nominats i premiats espectacles, La dona pantera, Vaig ser Pròsper, Yerma i Hamlet. Es director artístic de l´Escenari Brossa.

Roberto Romei, ha dirigit a Italia, França, Anglaterra i Espanya, es co-director artístic del Teatre Tantarantana, i professor de l´Institut del Teatre de Barcelona des del 1988.  

Text : [email protected]