Parlar del Poder, el tema d’aquest tercer Balneari Maldà, pot ser molt feixuc. I delicat, i compromès, i
ofensiu. I, el pitjor de tot, pot resultar pesadíssim, avorridíssim, saberut… Arribar a
muntar una peça
coherent i de
qualitat no és gens fàcil. La tercera estada del Pirates Teatre al balneari
(després dels primers trimestres de curs amb La identitat i amb l’Educació) torna a ser un èxit. (Al juliol, fent
competència al Grec, podrem tornar a veure els tres cabarets.)

La història,
com les anteriors, està teixida per una successió d’esquetxos plens de
disbarats amb tot el
sentit, tota la mala llet i tot l’humor. Una sèrie de personatges pul·lulen per aquest balneari
on s’encadenen situacions rocambolesques, absurdes, divertides per reflectir el perillosa qüestió del
Poder. La lluita d’egos és una constant: Arnau
Puig (com a personatge, més que com a estrella convidada) va de guais perquè és el triomfador. Contrast total amb el noi marginat “trist i
gris” a qui ningú no escolta,
o amb l’actriu pilota, disposada a allò que faci falta per guanyar-se el favor
del triomfador, del poderós. Entre aquest fil conductor subliminal, assistim a
molts altres exemples de poder: veiem un Hitler, una Marilyn Monroe, un Papa
Borgia o Napoleó i
situacions més quotidianes, com la d’un taxista que, crític amb tot (bé, amb la
Colau…) patirà el calvari de ser alcalde per un dia; un jutge corrupte (quant de poder emmagatzemat sota
el seu martell!); un simple comercial de mòbils que colla els usuaris amb la lletra petita dels contractes; els corruptes del moment al
seu paradís
il·legal…

Les actuacions
totalment creïbles i
properes donen coherència a un muntatge volgudament estrafolari que manté el
ritme amb cançons i
coreografies divertides, que ens mostra la corrupció amb un tango, l’eròtica del poder amb una
rumba; una dansa de mosques; judicis a ritme de soul… Tot un desplegament de recursos que en cap
moment cau en l’avorriment ni en la repetició.

Una
escenografia mínima (n’hi ha prou amb un mostrador ambulant i multifuncional, un
piano i uns barnussos per capficar-nos en aquest oníric resort) acaba d’arrodonir una obra que ens fa
plantejar-nos moltes
coses, ens fa reconèixer molta gent en els
protagonistes i ens
fa passar una estona molt
divertida.