(…) A «Balneari Maldà 3: el poder» continua la combinació de registres, tot i que, potser per ser la tercera, i sembla que última part, aquest trencaclosques encara es fa més evident perquè, a més de la música, la cançó de diferents gèneres, des de la coral a la rumba, l’humor, la picaresca i l’aire cabareter, hi ha el gest, la minicoreografia i la ironia de riure’s d’un mateix amb una fusió dels intèrprets de la companyia amb els personatges de ficció.

(…)

Com que el divertimento està garantit, tant musicalment com dramatúrgicament, només cal remarcar tres bons papers en solitari de l’actriu Laura Aubert: el de la imitació del patriarca d’El padrí o “El padrino” perque rimi amb “bloguino”; el de la mestra conductora de la secta associativa del verí; i el de l’agent trapella del control de duana. També són remarcables les intervencions de to egocèntric que se li encomanen a l’actor real i de ficció Arnau Puig —atenció al pseudotango de parella amb Laura Aubert!— i que ell concentra en un abassegador deliri faldiller que fa entrar en competició les tres actrius de la companyia; murrieria i candidesa de Lluna Pindado en cadascun dels seus papers; ingenuïtat, bona fe i gairebé paper de clown august el que li toca fer a Robert González en cadascuna de les seves intervencions, des del paper mut de Hitler fins al del viatger ultrasensible al radar que el fa quedar en calçotets i pràcticament amb el cul a l’aire; i acompanyament pianístic d’Ariadna Cabiró que, mai més ben dit, aquí toca totes les tecles, mal que perdi el tamboret del piano per un mans llargues i s’hagi de passar en un moment donat a la caixa de percussió més pròpia del carrer de la Cera de Sant Antoni o dels gitanets de Gràcia. En un balneari com el triplet d’El Maldà, tot va bé si acaba bé.