Els Balnearis del Maldà són això: balnearis. Els obren els
dilluns, aquell dia pesat que passem com podem i, a la nit, tot i sent el
tradicional dia festiu dels actors, tenim la sort que funciona un teatre: el
Maldà. Hi anem i… és un festival! Una banyera de bombolles no serà mai tan
recuperadora com l’estona que em van oferir Els Pirates al seu Balneari 3: El
poder. 

En aquesta crítica parlaré poc de l’espectacle, no us vull
fastiguejar ni un sol dels números que s’hi ofereixen. Els heu de viure i
deixar que us reconfortin. Parlen del poder, dels fils que el mouen, de la seva
finalitat: els diners… Cal saber, això si, algunes cosetes:

Que l’Arnau Puig, que ha treballat o format part de força companyies
de teatre (Antonietes, La Padrina, La Calòrica, Jove Companyia del TNC…),
també ho ha estat d’Els Pirates Teatre (Nit de Reis…)

Que aquest jove actor, un bon dia va fer de contrapunt a
alguns companys que es presentaven al càsting de Joc de l’amor i de l’atzar, de Marivaux, que va dirigir Josep M. Flotats. I que uns
mesos més tard es va trobar amb la sorpresa que en Flotats li proposava fer un
duel interpretatiu amb ell a Ser-ho o no
(Per acabar amb la qüestió jueva), arribant a comparar-lo amb Gerard Depardieu. Ho van tirar endavant i l’èxit
de l’espectacle va ser -i és- total. A hores d’ara encara continuen una molt
espessa gira per Catalunya.

Això té a veure amb el
Balneari? Si. I m’havia d’assegurar que ho sabíeu. Sempre pot haver un
despistat…  

El Balneari 3, com els
altres dos, s’estructura en format cabaret i en gags curts, i exposa totes les
formes de poder que se’ls ha acudit i que han pogut entrar en la vora 1h 30 de
l’espectacle. Què més? Potser que Els Pirates venen les entrades ells mateixos
i s’asseuen a veure el Balneari, si queda lloc. I …va, perquè no sigui dit
que no dono pistes:  hi surt en Hitler,
un alcalde, la Marilyn, jutges, diversos corruptes, policies, vigilants, un
actor famós  i …crítics de teatre! 

Entenc que penseu que això no és ben bé una crítica, però la
revista es diu Recomana i és el que faig. Us recomano aquest Balneari 3 de tot
cor, amb tota la sinceritat que sóc capaç. És tan divertit, tan surrealista,
tan especial, tan imaginatiu… Certament sóc del riure fàcil però m’ho
agraireu. I surts amb un bon rotllo! Apunteu-vos no només aquest: ben aviat
podreu anar (o tornar) a veure també els Balnearis 1 i 2 que els recuperaran
aquest estiu. Jo ja friso per tornar-hi!