Balneari Maldà 1: La identitat

¿Qué es lo que define nuestra identidad? ¿La educación que recibimos?, ¿el país del que provenimos?, ¿nuestra memoria o nuestra historia? Este interesante tema es el que abordan Els Piratas Teatre en la primera obra de su trilogía Balneari d'estiu que se presentó al semana pasada en su sede.Con un tono siempre festivo y lleno de música, esta compañía nos llevó por una serie de reflexiones sobre el comportamiento de los catalanes, de su gente y de sus costumbres, sin lugares comunes pero con refencias muy claras, que lograron una precisa descripción de la manera de ser de en la sociedad de nuestros días.¿Quién es el diferente? ¿Cómo gestionamos las diferencias entre nosotros? ¿Es ese uno de los mayores problemas que enfrentamos como especie? Estas y muchas otras preguntas encuentran eco en divertidas acciones escénicas, llenas de color que nos alejan del peso agobiante de su existencia, para llevarnos por el lado más inteligente del sentido del humor.Como ya es común en los espectáculos de esta compañía, debemos decir que es un trabajo actoral muy eficiente, un acierto en el uso de recursos mínimos con resultados máximos y que logra una conexión entrañable con el espectador.Se podría profundizar más en las reflexiones pero, aún así, es una opción excelente para este verano.

La millor manera de reivindicar un gènere és fent-lo. Si a més a més aconsegueixes que els espectacles en qüestió funcionin, ja podrem dir que l’aplaudiment del públic és doblement merescut. Ja fa temps que el gènere del cabaret sovinteja dins de la programació del Teatre Maldà, gestionada per Els Pirates, i Balneari Maldà consolida l’aposta i la fa, un cop més, merescudament guanyadora. Sembla del tot evident que els responsables de la funció no van viure de primera mà l’era daurada del gènere i la Barcelona dels setanta els hi queda ja llunyana. Tot i així, les situacions aparentment costumistes però amb un toc absurd, la mala llet en el diàleg, la infracció permanent de les normes de la dramatúrgia teatral i la música en directe fan pensar, en sortir de la sala, que els qui formaven la Gauche Divine segurament aplaudirien esquetxos com el del ciutadà del món o el d’aquell qui porta a l’extrem la correcció sexista en el llenguatge. Balneari Maldà està escrit a sis mans però l’hàbil cohesió de la proposta fa que no tinguem la sensació d’estar veient un espectacle fragmentat. Els actors d’Els Pirates controlen en tot moment els ressorts del gag en les distàncies curtes i dominen les transformacions de personatges en temps rècord (especialment memorables les intervencions del mateix Pere Calders en persona). No obstant a vegades la correcció pot resultar un pèl excessiva. El gènere permet estripar sense por ni manies i, posats a fer, una mica més de mala bava hi encaixaria a la perfecció. Un toc pythonesque que es deixa entre veure però mai acaba de culminar en tot el seu esplendor. Sigui com sigui, l’espectacle és especialment recomanable si volen gaudir d’un bon striptease a càrrec de la pianista.

(...) El balneari obre les portes a la calma, la relaxació i el riure amb un espectacle cabareter sobre la identitat. Es tracta d'un seguit d'escenes aparentment inconnexes, molt ben embastades amb música, ball, clown i fins i tot malabars. Hi ha moltes coses dels Monty Phyton; hi ha influències lingüístiques i estilístiques de Calders (el mateix Calders irromp en escena: no es vol perdre un prometedor striptease!); de sobte ens trobem que a l'escenari hi ha el Tricicle (encara que siguin quatre… o són La Cubana?) en forma de velletes barallant-se a la cua d'una carnisseria... Aquests pirates beuen de l'ampolla de rom dels millors del gènere, als quals, de passada, reten un divertit homenatge. No cal dir que Els Pirates mantenen la seva pròpia identitat (si no fos així, no hi hauria homenatge, hi hauria plagi).(...)