El balneari obre les portes a la calma, la relaxació i el riure amb
un espectacle cabareter sobre la identitat. Es tracta d’un seguit
d’escenes aparentment inconnexes, molt ben embastades amb música, ball, clown
i fins i tot malabars. Hi ha moltes coses dels Monty Phyton; hi ha
influències lingüístiques i estilístiques de Calders (el mateix Calders
irromp en escena: no es vol perdre un prometedor striptease!);
de sobte ens trobem que a l’escenari hi ha el Tricicle (encara que
siguin quatre… o són La Cubana?) en forma de velletes barallant-se a la
cua d’una carnisseria… Aquests pirates beuen de l’ampolla de rom dels
millors del gènere, als quals, de passada, reten un divertit homenatge.
No cal dir que Els Pirates mantenen la seva pròpia identitat (si no fos
així, no hi hauria homenatge, hi hauria plagi).