CRÍTIQUES

VALORACIÓ
7
Moure el cul per reafirmar-se.
Publicat el: 10 d'octubre de 2019
CRÍTiCA: Así bailan las putas
La sorpresa és una de les millors coses que ens poden passar a l’entrar a una sala de teatre. Per gaudir-ne, convé deixar anar el llast dels prejudicis, estar obert a la reflexió i fins i tot a l’autoanàlisi. Més que un espectacle -que també ho és- ‘Así bailan las putas’ de la companyia Sixto Paz és un ritual, una cerimònia d’honestedat, una cura terapèutica contra els estralls del patriarcat. La periodista Júlia Bertran i la professora de ‘twerk’ Ana Chinchilla donen forma física i emocional a una variada cascada de situacions entre el testimoni, l’assaig, la ‘performance’ i les dinàmiques de grup. No són actrius, s’agraeix, perquè la naturalitat i generositat de la seva confidència ens arriba millor en cru, sense cantarelles ni escarafalls.
CRÍTIQUES RELACIONADES / Así bailan las putas
TÍTOL CRÍTiCA: Como nos dé la puta gana
PER: Alba Cuenca Sánchez

VALORACiÓ
8
TÍTOL CRÍTiCA: Estrenyent i afluixant les natges com a acte d’autoseducció
PER: Ramon Oliver

VALORACiÓ
7
TÍTOL CRÍTiCA: Ballar, dir i pensar, sense por
PER: Teresa Ferré

VALORACiÓ
7
TÍTOL CRÍTiCA: Un espectacle vital, de cos, ment i consciència,que multiplica l’empatia cap a l’altre
PER: Jordi Bordes

VALORACiÓ
8