La companyia Sixto Paz, sempre inconformista, torna a trencar convencions en la seva nova proposta, Así bailan las putas. Títol provocador a banda i que té tot el sentit un cop vista l’obra, podem situar la proposta a cavall entre l’espectacle escènic, el taller, el ritual col·lectiu i l’experiència personal compartida perquè en té tots aquests ingredients, i més. 

Prenent com a punt de partida el llibre de dibuixos i entrevistes M’estimes i em times (2017) de la periodista Júlia Bertran, l’obra també converteix la dansa twerk en fil conductor des d’un punt de vista del seu significat real, quins són els orígens, la relació amb el booty dance i com la mirada externa l’ha estigmatitzada. Per conduir el ball, qui millor que Ana Chinchilla, ballarina i professora de twerk de Bertran. Totes dues pugen per primer cop a un escenari i ho fan des de la naturalitat i deixant clar que no són actrius, ni ho pretenen, actitud honesta que va totalment a favor de l’espectacle i de la comunió que s’estableix amb el públic, que hi participa en tot moment. 

En un espai escènic que emula una pista de ball els espectadors s’aniran movent i llençant a seguir una introducció al twerk que culmina en una dansa sense pautes ni regles, només amb el sentiment acumulat durant tota la funció. Un temps en el qual totes dues narren, des de l’experiència personal, situacions tan extremadament violentes com una violació i tan quotidianament fastigoses com que un home et grapegi sense permís. Reflexions i exemples individuals, molts compartits per la majoria per reclamar la igualtat de les dones en una societat patriarcal, narració memorialística de com la dona ha estat oprimida al llarg de la història, traços d’humor i empremta generacional de tota aquella joventut femenina traumatitzada arran del tractament mediàtic del cas Alcàsser. 

Sentiments que es barregen a ritme dispar, en algun moment incongruent, però que en conjunt fan un espectacle singular i que té molt bona acollida entre el públic més enllà del gènere i com s’hi identifiqui cadascú. Así bailan las putas també té una vessant intel·lectual i pedagògica farcida de referències a obres que han marcat la descoberta del discurs crític i feminista de les protagonistes, una porta d’entrada per a qui vulgui després aprofundir i sobretot compartir, perquè un dels trets fonamentals de l’obra és que només juntes es podrà fer front a una societat patriarcal que oprimeix quotidianament la meitat de la seva població. A partir d’aquí, tot està per fer i tot és possible.