Un home vestit amb pells ens ofereix entrar en una cabana de fusta. Som a l’Ârtic. Fa fred, literalment. Estem a 6 graus.

És el nou treball de la Companyia Ponten Pie, Ârtica un espectacle poètic, intimista, oníric, una barreja de dolçor i malinconia.

L’interior de la caba és una mena de taller de costura on van arribant abrics vells, els propietaris dels quals ja no els fan servir, segurament perquè ja són morts. Aquí el particular sastre extreu amb unes pinces l’ànima de l’abric, un rotlle de fil que, quan enfila a la màquina de cosir, màgicament fa aparèixer rera els finestrals l’últim record, la darrera vivència, de qui va portar aquella peça de roba.

Un viatge per rescatar moments de l’oblit i confegir amb tots ells un nou abric, un abric de records.

L’anterior espectacle de Ponten Pie, Copacabana, tenia un to molt diferent d’aquest. Era esbojarrat, divertit i fins i tot pocasolta. El punt en comú és que el públic, aquí també, es troba involucrat i situat al bell mig de l’espai escènic. Per a Ponten Pie, aquesta proximitat és essencial per compartir les seves històries i per al públic esdevenen així una experiència singular.

Ârtica s’ha gestat dins el Projecte de Suport a la Creació de FiraTàrrega. Això vol dir que tot just acaba d’arrencar i que, com tota obra, anirà creixent al llarg de les representacions.