Potser el pitjor de la
Guerra Civil va  ser el llarg i profund
silenci en que va quedar sumida la població. Ara ve a ser una escletxa en aquest gran mur de silenci que ens
llegà el franquisme. Una petita però necessària esquerda per combatre l’oblit i
reconstruir un imaginari més acord amb la Història. Ara és una d’aquestes funcions que emocionen a un gran espectre de
públic per la seva proximitat. L’obra parteix de les memòries escrites d’una
àvia que la seva neta -la dramaturga i directora Gisela Saló- va voler
convertir en un exercici de guió cinematogràfic. Per algun feliç atzar (i també
per l’empenta dels joves Gisela Saló i Diego Fornell) el guió s’ha reconvertit
en un muntatge escènic dut a terme per la jove companyia KUNSTant, creada fa
dos anys per posar en marxa aquest projecte. A Ara ens endinsem en els records de la Teresa Carreras, que en
aquests moments sobreviu sola en una residència amb la companyia dels seus
records i les incòmodes visites de la seva única filla Lydia. Els records de la
Teresa ens menen a l’estiu de 1935,  a La
Bisbal de l’Empordà i, d’allà, a Barcelona: a la Guerra i a la llarga i dura
postguerra on la protagonista va teixir el seu particular silenci. La jove
Teresa, interpretada amb senzilla elegància per Paula Arbós, anirà perdent la
innocència i el seu bonic somriure fins arribar a ser l’agre i seca Teresa que
veiem permanentment a escena postrada en una cadira de rodes. L’omnipresent
Teresa  -encarnada amb tot l’ofici i intel·ligència
escènica de Jesusa Andany- va desgranant els seus silenciats records i el
secret terrible que va amarar la seva vida d’amarga soledat. Teresa/Andany
constitueix el pal de paller d’un espectacle bastit amb tota la força de la
joventut per una companyia que promet i que mereixeria un autèntic circuit teatral
per poder-lo rodar com cal i fer-lo créixer.