Amour és quelcom
més que una història d’amor sense paraules i per a tots els públics. Amb un ús
magistral de la màscara, una escenografia esplèndida i un vestuari fascinant,
la companyia Marie de Jongh crea una història plena de tendresa i d’humor per
parlar de l’amor més enllà dels condicionaments socials. Deslligada del temps,
sense cap referència a un espai concret, assistim a la creació d’una història
tan de veritat -malgrat les màscares i l’estètica “atemporal”- que ningú pot
sentir-se incòmode. Els actors, vestits de forma estrafolària, acullen al
públic amb un ample somriure. Un cop a escena, la màscara els transforma en
nens i nenes que juguen. Els cinc actors, comandats per Jokin Oregi, mostren un
gran domini de la màscara a la qual donen vida amb una gran habilitat gestual i
corporal. Ara són infants que juguen i, tot jugant, construeixen un món a
imatge i semblança del món dels adults; amb un guix i poca cosa més es pot
dibuixar tota una vida. Alhora que juguen a papes i mames, basteixen també una
història d’amor. Arriba també el desacord: s’imposen les convencions! La vida
adulta els mantindrà propers però separats. Els nens, però, esdevenen
ancians… quan les forces manquen, sobreviu l’amor al qual s’abracen per
continuar vives. La senzillesa aparent de l’anècdota combinada amb l’elegància
de la posada en escena fan d’aquest Amour un espectacle per veure en família i obrir-se a reflexionar sobre l’autèntica naturalesa de l’amor.