¿Es poden recórrer tants anys de la vida en només cincuanta-cinc minuts? Això és el que fa aquest espectacle de la companyia basca Marie de Jongh que ja fa més de tres anys, des que va arrencar al Teatre Arriaga de Bilbao, que passeja pels escenaris la seva mirada oberta sobre l’amor, una proposta per a tots els públics que ja va passar fugaçment pel MiniGrec del 2016 i que ha rebut premis com el Feten d’aquell mateix any.

«Amour» és un espectacle sense paraules, altament poètic, que entendran millor els primers espectadors a partir d’uns 7 o 8 anys, però que també deixa embadalits els més petits i, per descomptat, els grans. La clau és una posada en escena càlida, amable, rigorosa, respectuosa amb la intel·ligència dels infants i molt subtil a l’hora de fer entendre amb lletra menuda els diferents camins de l’amor.

Els personatges d’«Amour» comencen de petits —quina meravella de màscares!—, amb una mirada de vestuari molt romàntica. Elles dues i ells dos. Juguen, corren en patinet, es barallen com fan les criatures, s’estimen… Les nenes a la seva. Els nens a la seva. I de cop i volta es fan grans. Han passat molts anys. Tota una vida. Ja són avis. Dues parelles convencionals que viuen en cases veïnes.

Però el temps no esborra el passat ni el que es porta a dins. I les dues àvies recorden el seu passat d’infància. Recorden alguns dels jocs o gestos que feien. I recorden el petó que es van fer les dues quan eren petites. I entenen aleshores què representava aquell petó. L’amor no té fronteres, sembla que diguin.

«Amour» és un cant a la diversitat i al respecte per la manera de ser de cadascú. I té un final de respecte mutu: la fusió de les dues cases unifamiliars a càrrec dels avis perquè les dues àvies acabin la seva vida plegades al costat de les parelles —els nois fets avis— que els han acompanyat tota la vida. Un final esperançador per a un espectacle que destaca per un finíssim treball de màscares que mantenen l’expressivitat de les emocions de «Amour» vol transmetre. (…)