A d’octubre de 2016, una baralla en un bar acaba amb una important fractura al peu d’un policia nacional. El que en qualsevol altre lloc seria tractat com un delicte de lesions, amb les penes conseqüents, a Altsasu és jutjat durant els mesos posteriors com a acte terrorista. La polèmica està servida.

Entre tuits, informatius i reportatges, el col·lectiu La Dramática Errante presenta una proposta teatral polièdrica que dona veu i teatralitza els diferents testimonis de tots els bàndols. Tot i que el protagonisme i la veu principal la tenen els joves d’Altsasu, condemnats de forma abusiva i amb un judici ple d’irregularitats, també escoltem el relat dels policies i les seves parelles, així com el de les mares dels dos. Som testimonis de la repressió i la injustícia, però també de l’assetjament i la por. En definitiva, dolor a totes bandes.

Quatre intèrprets defensen la multitud de personatges a un ritme ràpid i molt coreografiat. Tant les intepretacions com el vestuari i els tons cromàtics permeten distingir molt bé tots els canvis i, tot i que se’ns dona molta informació, la dramatúrgia i direcció de María Goiricelaya permet que l’assimilem pràcticament tota.

El tipus de peça recorda molt a l’exercici que Jordi Casanovas va fer a Jauría, basat en el cas de La Manada. La diferència principal és que en aquella ocasió el text es basava en la transcripció literal del judici, mentre que aquí es permeten fabular algunes parts de la història, com ara el seu dia a dia a la presó o les visites dels familiars. De fet, i tot i que el malson va començar un 15 d’octubre, l’obra fins i tot treu temps per reivindicar el folklore navarrès a través dels carnavals d’Altsasu i els seus rituals tradicionals, que se celebren el dia abans del Dimecres de Cendra.

Es tracta doncs d’una proposta de teatre documental que barreja ficció i realitat, amb elements efectius i efectistes. A més d’emocionar, l’espectacle és d’aquells que conviden a continuar el debat. El públic sortim immersos en aquesta història, amb ganes de compartir impressions i de saber-ne més. Benvingut sigui el diàleg si ens serveix per apaivagar l’odi.