Mercé Managuerra, la artífex de la recent existència del Teatre Akadèmia, sap escolllir espectacles diferenets i normalment de gran qualitat. Ens ho mostra una vegada més amb l’estrena d'”Al Galop” una novel·la de  Mark Hampton i Mary Louise Wilson (1931), qui la va protagonitzar el 1985. És el monòleg de Diana Vreeland (1906-1989), editora de les grans revistes de moda americanes “Harper’s Bazaar” i “Vogue” en el moment que acaba de ser acomiadada de Vogue, sense feina, sense diners, quan torna a Nova York al barri de Park Avenue desprès de quatre mesos de viatge per Europa. Ha organitzat un sopar amb grans personatges del món dels diners. Li han ofert una feina al Metropolitan però ella intenta trobar finançament per una revista pròpia. L’obra, estrenada el 1995, va ser representada a Nova York, Londres, Paris i Florència (1997) on va ser digida per Guido Torlonia qui és ara el seu director al Teatre Akadèmia, en una excel·lent traducció de Joan Sellent.

L’espai escènic de Ramon Ivars i el vestuari d’Andrés Andreu semblen copsar a la perfecció la situació que reflexa el text. Vermells, espills que deixen veure algunes imatges fílmiques, cortines, gerros, flors…luxe…i enmig de tot això una gran actriu.

Carme Elías és una dona molt guapa, molt perfecta, molt elegant: alta i prima, esbelta, de trets armònics i plens d’equilibri i la seva manera de moure’s té la suavitat de la seva gran classe personal i física. Ningú podia fer millor que ella aquest paper. I el fa amb una interpretació admirable en cada gest, en cada moviment, sense caure mai en la paròdia, amb naturalitat. Sempre ha admirat Carme Elías, pel conjunt de la seva personalitat. Magnífica Carme Elías.

El tema i l’argument de l’espectacle no és per tots els públics. Cal tenir certa empatia per una figura d’una nostra petita història, d’un ésser que pels més joves pot resultar allunyat, però és un gran espectacle, d’una gran perfecció.