CRÍTIQUES

VALORACIÓ
8
Tota una troballa
Publicat el: 21 d'octubre de 2015
CRÍTiCA: A vore
Tot un experiment
de trobada entre la tradició i la creació contemporània és la proposta A Vore. El mateix títol ja és una crida
a l’experimentació en la que conflueixen la improvisació contemporània
dels jazzistes Astrio i la dansa de
Sònia Gómez amb el món de l’expressió festiva tradicional de les terres de
l’Ebre: amb el cantant Pere Gumbau, l’instrumentista de vent Pau Puig i una
balladora de jota. Amb l’excusa de revisar documents de finals del segle XIX
sobre els costums festius de la zona, es basteix un espectacle diferent i
divertit que vol ser un homenatge a les músiques i balls no acadèmics que
surten de la pulsió festiva del poble. La qualitat dels intèrprets fa la resta:
Sònia Gómez ha sabut crear un estil propi de dansa contemporània basat en la
improvisació i tan li fa que soni una sofisticada música electrònica com que es
faci una actualització de la jota; amb el seu gest sincopat i simpàtic recrea
la nostrada jota fent una síntesi; a estones, té al costat una balladora
vestida a la forma tradicional que fa de referent per a un públic tan divertit
com sorprès. Hi ha també la veu i la gràcia de Pere Gombau que, amb la seva
seriositat sorneguera, posa la sal i el pebre en aquest plat de festa major.
CRÍTIQUES RELACIONADES / A vore
TÍTOL CRÍTiCA: El 100% de todo y de nada
PER: Elisa Díez

VALORACiÓ
7
TÍTOL CRÍTiCA: Agulles de ganxo per al segle XXI
PER: Teresa Ferré

VALORACiÓ
8