És el reflex dels estats de l’ànima; el mirall on percudeix el dolor; superfície on impacta l’exterior; límit i definició de la identitat; espai de trobada entre el jo i l’alteritat. Un ara i aquí, en un entorn concret i radicalment escindit de la posició de l’altre. És el cos de la política.

Es mou, balla els rituals o es desplaça. Res no defineix millor la seva experiència que el gest. Aquest és el seu llenguatge: parla en moviment. Amb intencionalitat o sense; conscient o no dels seus deutes amb respecte algú. Objecte de desig; subjecte d’ideals o destrucció; a recer de les inclemències del temps on l’hi toca viure. Mal moment el del nou segle, amb populismes i nostàlgics escampats (impunement) arreu.

I tanmateix es mou: en plans diversos, superposats. El de l’artista, Soren Evinson, necessitat d’algú altre que l’observi: redoblant fisicalitat; desbordant personalitat; aclarint absurditat. Una gent que es troba, s’aplega al voltant de l’acte iniciàtic d’una performance: “tu?, has pensat perquè fas això, oi?”, ens apel·la. Després hi ha la persona, la màscara de la representació, el ciutadà que com tu i com jo es demana sobre el moment. El precís instant, individual o col·lectiu: allà on som. A Nation Is Born In Me els representa a tots dos: “què esperes de mi?”, torna a interrogar-nos.

Va estrenar al Festival TNT de Noves Tendències i fa estada a Barcelona, a l’Antic un parell de setmanes. La peça ha crescut en intensitat, ha focalitzat encara més el sentit i ha fet evident la valentia de la qual es parlava en la sessió postfunció #TravessiaRecomana que vaig tenir el privilegi de conduir: diu Soren que el teatre no canvia el món. Probablement és així, però transforma si -com és el cas- convida a pensar; i a fer-ho emprant mecanismes completament diferents dels usuals. Dansa performativa? Dona igual de quina manera l’anomenem: quanta raó!