Fa precisament un any que es veia a Barcelona un «Macbeth» ambientat a la Primera Guerra Mundial al Teatre Lliure en una versió de Pau Carrió. Del clima bèl·lic d’aquell muntatge a l’ambient de cabaret o burlesque que ha creat Oriol Broggi ara al Teatre La Biblioteca hi ha un salt de poltre gegant que s’accentua sobretot per la fusió de la línia tradicional escènica de La Perla 29 amb la veterana trajectòria del trio londinenc The Tiger Lillies, el cap visible del qual, el compositor, acordionista, pianista i castrat o, com diuen en italià, “castrato”, Martyn Jacques (Regne Unit, 1959), ha creat a Barcelona, en conxorxa amb la versió d’Oriol Broggi, un recull de 22 peces musicals originals de cap i de nou que són no només la cirereta del pastís sinó tot el pastís sencer.

«A Macbeth Song» és com un conte explicat ingènuament als que el vulguin escoltar, amb el relat —en anglès sobretitulat— dels tres intèrprets (Enric Cambray, Màrcia Cisteró i Andrew Tarbet) i l’acompanyament sempre dels tres músics multidisciplinars de The Tiger Lillies —tots tres amb els rostres enfarinats— que, com tres clowns, es posen en la pell de les tres bruixes del «Macbeth» de William Shakespeare que recorden una vegada més amb la seva profecia que ja van advertir Macbeth que es posés en remull el dia que veiés que el bosc de Birnam es movia com un tornado per davant seu.

¿Què és més atractiu d’aquest espectacle de La Perla 29? ¿La intervenció dels tres intèrprets o la intervenció del trio musical? Potser caldria dir que això depèn dels gustos de cada espectador, però no hi ha dubte que les peces de The Tiger Lillies, i especialment els refilets de castrat o “castrato” de Martyn Jacques s’acaben apoderant de tot el protagonisme, amb una mena de xou de cafè-concert on els instruments convencionals, el violoncel, la percussió, l’ukelele, el piano elèctric, fins i tot el pianet de joguina estil Pascal Comelade, es combinen amb efectes de so, la il·luminació i algunes projeccions d’ombres xineses que perfilen les escenes dialogades de diversos personatges de l’obra «Macbeth», amb alguna escena carregada d’humor o de picaresca com el moviment del trotar dels cavalls, la mort sincopada a ritme de ràfegues d’acordió o la corredissa de banda a banda de l’escenari amb la persecució inesperada dels actors pel mateix director Oriol Broggi.

La sang fa sang, diuen sovint els personatges de «Macbeth». Aquí, la sang és només suggerida. Però potser sí que, amb música londinenca, la sang raja millor. L’actor Andrew Tarbet (originari dels Estats Units però establert aquí des de fa temps) s’hi troba com peix a l’aigua amb el seu anglès americà. Però alerta també amb les intervencions íntegres en anglès —i parlem d’un Shakespeare— que encimbellen tant l’actriu Màrcia Cisteró com l’actor Enric Cambray —malgrat que aquest digui en algun moment que potser no el parla tan bé com Andrew Tarbet—, i ho fan com si sempre haguessin format part d’una companyia del West End de Londres. Sobren paraules quan els fets ho diuen tot. Que a tots tres els vagin darrere amb un flabiol sonant.

«A Macbeth Song» és un espectacle lúdic, entretingut, divertit i agosarat que La Perla 29 ha creat volgudament amb vocació internacional. No és la primera vegada que la companyia ha tingut l’oportunitat de treballar fora de Catalunya. Ho va fer amb «28 i mig» al Theâtre National La Colline de París, o amb «El Petit Príncep» a Lisboa, o amb «Bodas de sangre» al Festival de Montpeller. Però ara la intenció és tota una altra, la de promoure des d’aquí una gira internacional avalada, esclar, pel pedigrí de The Tiger Lillies. Per aconseguir-ho, només cal esperar que la profecia maleïda de les tres bruixes de «Macbeth» es converteixi en un sortilegi de vareta màgica ple d’estrelles.