CRÍTIQUES

VALORACIÓ
8
Viatge astral de la mà d’un gran showman.
Publicat el: 29 de juliol de 2014
CRÍTiCA: 88 infinits
Ciència i mite,
astronomia i astrologia es donen la mà en aquest espectacle que han volgut
batejar com 88 infinits (88 és el
nombre de constel·lacions -zones astronòmiques- en que, des de 1923, dividim
l’espai). Arnau Vilardebó ens convida a mirar els estels d’un petit planetari instal·lat
al Museu Marítim amb l’ajuda de Albert Pla i Sànchez que comanda la nau i posa
el to científic a l’expedició. Vilardebó exerceix de mestre de cerimònies i
guia del particular viatge a l’espai que ens ofereix, però és el públic qui
tria cap on dirigir-se. Com un antic narrador de contes, Vilardebó ens explica
els mites relacionats amb les constel·lacions que el públic va escollint.
Històries de divinitats grecorromanes, herois i éssers fantàstics -pilars del
nostre univers cultural- van desfilant pel petit planetari esquitxats
d’anècdotes i acudits del narrador que actualitzen el seu discurs i l’apropen
al públic concret que dia a dia omple la sala. No cal insistir en les grans
dots per a la improvisació i la pantomima de Vilardebó: senglars o crancs, Ciclop
o Saturn… qualsevol ésser pot ser representat (tornat al present) pel showman en unes poques pinzellades. Anys
d’experiència han portat a Vilardebó a un tipus d’espectacle essencial que
incideix i insisteix en una de les constants que defineixen el fet teatral: la
seva irrepetibilitat. Però també un espectacle que es serveix de les noves
tecnologies per apropar-nos el discurs científic: la inestimable col·laboració
de l’astrònom Albert Pla i Sànchez ens il·lustra sobre els fenomens astronòmics
i ens els mostra com si els observéssim des d’un gran telescopi. L’espai
sideral és canviant, més si podem comptar amb projeccions de milers d’anys de
diferència i per això -i també per donar una llarga vida al seu espectacle-,
podem assistir unes quantes vegades al planetari de les Drassanes: cada funció
és diferent de l’anterior i de la següent. Hi han històries per a tots els
gustos, edats i condicions i Arnau Vilardebó té l’olfacte i la intel·ligència
actoral necessària per conduir a bon port un espectacle de dimensions
astronòmiques que ha sabut convertir en una joguina adequada per a tot tipus de
públic.
CRÍTIQUES RELACIONADES / 88 infinits
TÍTOL CRÍTiCA: Un fitxatge de luxe
PER: Josep Maria Viaplana

VALORACiÓ
8
TÍTOL CRÍTiCA: Un especatcle divertit, interessant, original… universal!
PER: Toni Polo

VALORACiÓ
8
TÍTOL CRÍTiCA: Mirant el mateix cel que grecs i romans
PER: Josep Maria Viaplana

VALORACiÓ
9
TÍTOL CRÍTiCA: Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l’antiga base de dades)
PER: Ferran Baile

VALORACiÓ
8