Entrem en un espai nou del Grec. El Museu
Marítim, però no és ben bé aquest, l’espai, sinó una mena de bombolla inflable
ubicada allà mateix, aparentment petita, on s’hi accedeix com si un entrés en
l’úter d’una mare. Un cop dins, veiem que és ample i confortable per a que 40
persones ocupin una cadira cadascuna i deixin encara molt espai per a que el
mestre de cerimònies interpreti amb passió les aventures i trapelleries dels
déus grecs a través de les constel·lacions (oficialment n’hi ha 88, d’aquí el
títol de l’espectacle) que floten sobre els nostres caps.

La cosa té coses de conferència (gens
saberuda, eh?), de monòleg, d’improvisació, de clown. Ramon Vilardebò ha fet de
la seva passió per l’astrologia i la mitologia grega tot un espectacle molt ben
trenat, divertit i interessant. El seu és un treball actoral que captiva l’espectador.
Amb un gest es converteix en un porc senglar, ens mostra Hèrcules acabant amb
un lleó o ens representa la imatge sinusoïdal d’Afrodita. I ens mira amb cara
de… de Zeus! Quina mala llet! La complicitat entre Vilardebò i els déus és
total…

Així, a través de les peticions del públic
(qui vulgui, pot demanar la història d’una constel·lació, ni que sigui el seu
signe zodiacal), descobrim on es troben aquestes presumptes formes animals,
vegetals o humanes i coneixem les impagables vivències dels déus de l’Olimp
relacionades amb aquests estels: el problema gravíssim d’endogàmia que pateix
la mitologia; les escalfors de Zeus en la seva persecució de Nèmesi, que es
disfressava d’animals insospitats, al més pur estil Mortadelo; els gelos d’Afrodita;
el poc cap d’Hèrcules; que Virgo vol dir nena, “independentment del què hagi
fet”; que “hi ha una llei en aquesta ciència per la qual les deesses sempre es
quedaran prenyades”.

La participació de l’astrònom Albert Pla és
inestimable. Manega un programa propi d’ordinador des del qual ens mostra el
cel de Barcelona en el moment, ens fa uns zooms esgarrifosos sobre cúmuls d’estrella,
apropant-nos tot d’una uns quants anys llum per mostrar-nos secrets dels cels
i, fins i tot, li permet viatjar en el temps: voleu saber com estarà el cel a
Barcelona en l’any 99.583 a
les 17:20h? Jo ja ho he vist!