CRÍTIQUES

VALORACIÓ
8
Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l’antiga base de dades)
Publicat el: 30 de gener de 2014
CRÍTiCA: 88 infinits
UNA LLIÇÓ DE TEATRE, ASTRONOMIA i
HUMOR
Arnau
Vilardebó amb l´astrònom Albert Plà, ens ofereixen un fascinant, divertit i
instructiu viatge per les constel.lacions dins d´un acollidor Planetari.
Un
espectacle teatral-mitològic-científic, original i engrescador que es beneficia
de la proximitat, de la intimitat i la interrelació amb l´Arnau i l´Albert,
dins d´un planetari en el que hi caben
36 espectadors.
Com
bé diu l´Arnau, “La mitologia grega desborda
psicologia pràctica i humor”.
Des
de l´inici hi ha una interrelació públic-actor. El mateix Arnau a l´entrada del
Museu Marítim saluda a cadascún-a dels espectadors i un cop reunits els
acompanya fins el Planetari. Introduïts dins de l´úter planetari, unes esferes
celestes adornades a l´estil de l´art naïf amb les figures que configuren segons
l´imaginació mitològica les constel.lacions, passen de ma en mà amb petites llanternes
que permeten veure-les amb més precisió. La forma lineal de les constel.lacions
també poden observar-se mitjançant cintes mètriques articulades.
Desprès
d´aquest primer contacte és el mateix públic qui marca el guió demanant saber
sobre un o altre signe zodiacal o qualsevol de les altres constel.lacions. L´Arnau Vilardebó, mestre de la narració i de
l´expressió corporal, alumne avantatjat de Dario Fo, ens porta pel món
mitològic emmirallant-se amb el món actual i posant-li irresistibles tocs
d´humor. Sota el cel, en temps real, del Planetari observem les estrelles, els
planetes, les constel.lacions i l´aurora boreal.
En
aquest “88 infinits” , es produeix una perfecte conjunció de pur teatre,
mitologia, astronomia i humor, que el fan singular i plenament aconsellable.
Sortireu
amb un somriure als llavis i un bagatge important de nous coneixements.
Arnau Vilardebó
Pels
qui no el coneguin encara, l´Arnau és un dels històrics del Teatre a Catalunya.
Des del 1972, data del seu debut teatral, precisament amb una obra de Joan
Brossa, fins ara, no ha parat de treballar amb teatre (clàssic i modern),
cinema (ha intervingut en més de 20 pel.lícules), televisió (l´heu pogut veure
en algun dels capítol de Nissaga de poder,
Porca misèria o La Riera), espectacles musicals i d´òpera (també canta) i
especialment en els darrers anys com a protagonista de magistrals monòlegs
sobre els signes zodiacals (l´any 2000 va començar la saga amb Ous Còsmics), que ha interpretat en
festivals arreu del món, en català-castellà i anglès. Va ser el fundador i co-director de la Marató
de l´Espectacle que es va celebrar a Barcelona del 1982 al 2008, i que va ser
bressol de molts nous artistes. El 1995 li va ser atorgat el prestigiòs premi
Sebastià Gasch d´Arts Parateatrals. Per saber-ne més : http://arnauvilardebo.wordpress.com
Curiositats
Al
you tube podeu veure un interessant reportatge-fotogràfic-guionat de
l´espectacle , des de la recepció i fins el comiat, “88 infinits-Museu Marítim”, signat per Mike Alentorn
Pels
que us agradi anar amb temps als llocs, mentres espereu que es configuri el grup,
podeu veure al vestíbul del Museu Marítim, hi ha una interessant maqueta de la
Barcelona medieval vist des del mar i d´altres de vaixells de segles passats.
Cal a
dir que aquest Planetari és de l´Albert Plà i que l´espectacle, “88 infinits”,
pot perfectament transportar-se a qualsevol altre lloc. És a dir pot fer “bolos”
o temporada on sigui. Això si, cal que es pugui garantir la foscor necesària
per poder veure el cel y les constel.lacions.
El vespre que hi vaig asistir el public era predominantment jove, entre 20 i 35 anys, però també hi havien representants d´edats més madures i fins i tot una encantadora i lúcida senyora de 91 anys.
CRÍTIQUES RELACIONADES / 88 infinits
TÍTOL CRÍTiCA: Un fitxatge de luxe
PER: Josep Maria Viaplana

VALORACiÓ
8
TÍTOL CRÍTiCA: Viatge astral de la mà d’un gran showman.
PER: Iolanda G. Madariaga

VALORACiÓ
8
TÍTOL CRÍTiCA: Un especatcle divertit, interessant, original… universal!
PER: Toni Polo

VALORACiÓ
8
TÍTOL CRÍTiCA: Mirant el mateix cel que grecs i romans
PER: Josep Maria Viaplana

VALORACiÓ
9