4D. Sidi Larbi Cherkaoui

Semblava una peça de circumstàncies, quatre duets agafats de coreografies passades i ajuntades per a l'ocasió. En realitat, és un veritable plaer de moviment que il·lustra, també amb plor desesperat el dolor d'una relació de parella. Sidi Larbi Cherkaoui es desplega, gràcies a la capacitat contorsionista i d'un equilibri excel·lent dels ballarins en un joc de relacions, generalment infructuoses. S'hi pot percebre amor, odi, engany, consumisme, fredor, desig... mort. La dansa, i una música enllaunada però que sembla despertar emocions ben endins, explora en el record, l'experiència de l'espectador i li mostra que, una coreografia de parella, en realitat no és més que dos solos que, per moments tenen una compenetració en el moviment. Tot i viure en parella i en comunitat, l'ésser humà racional és, realment, un ésser solitari en els moments culminants de la vida. Gran treball. Confitura amarga,

4D és, abans que qualsevol altre cosa, un viatge a l'emoció a través del moviment. Lluny d'esdevenir una mostra de duets recuperats de les darreres coreografies de Sidi Larbi Cherkaoui, 4D té entitat pròpia: un subtil fil dramàtic uneix cinc peces completes escrites o reescrites a propòsit d'una seriosa recerca sobre l'element espiritual de la dansa, amb un discurs elaborat amb llenguatges plàstics, escènics i audiovisuals. Sidi Larbi Cherkaoui juga al límit amb la interrelació temps/espai cercant una quarta dimensió que es fa present, malgrat la dificultat de concreció, en la petjada que s'instal·la en l'espectador. Cinc duets -quatre procedents d'espectacles anteriors i el vídeo Valtari- com cinc poemes units per la forma i amb un mateix esperit, amb el concurs de recursos procedents de les arts plàstiques. Matter (de l'espectacle Origine, 2008) fa referència a la necessitat de l'ésser humà contemporani d'esmorteir la seva solitud relacionant-se amb els objectes fins a personificar-los i abraçar-los. La dansa ens mena aquí cap a l'escultura contemporània en utilitzar el volum per projectar, a través de les seves ombres, una realitat altra sobre una pantalla.  Pure (2010- TeZukA, 2011) és la recerca del gest essencial, del traç pur; un camí que condueix al no-res. Un homenatge al mestre del manga Tezuka i, altre cop, un referent de l'expressió plàstica contemporània. A Valtari (vídeo) tenim una coreografia posada al servei de l'expressió fílmica. Christian Larson és el director d'aquest videoclip per a la banda de rock islandesa Sigur Rós. En la que la conjunció de llenguatges escènics sumen per obtenir una brillant peça de vídeo art. En un paisatge postindustrial (un desmantellat edifici industrial), dos personatges passegen les seves soledats fins a trobar-se. L'encontre desencadena una apassionada i desesperada dansa. Sin (2010, Babel (Words) , espectacle que signa Cherkaoui amb el coreògraf Damien Jalet i l'artista plàstic Antony Gormley) ens porta a la lluita entre Eros i Thanatos en el sí d'una parella. Una lluita clàssica des de la dansa contemporània i el body art. Tanca l'espectacle un duet creat per homenatjar Serguei Diaghilev (referent essencial de l'art contemporani en moltes de les seves manifestacions). Faun (In the spirit of Diaghilev, 2009) és una revisió del ballet de Vaslav Nijinski del Prélude à l'après-midi d'un faune. Un solo original que Cherkaoui ha desdoblat en un personatge femení i un altre masculí que en el seu diàleg ens presenten una sola imatge: la fantàstica criatura d'un faune amb una multitud d'aspectes. No cal dir que l'execució coreogràfica dels ballarins en tot l'espectacle és tècnica i artísticament magnífica. 

SACUDIDA EMOCIONAL