Semblava una peça de circumstàncies, quatre duets agafats de coreografies passades i ajuntades per a l’ocasió. En realitat, és un veritable plaer de moviment que il·lustra, també amb plor desesperat el dolor d’una relació de parella. Sidi Larbi Cherkaoui es desplega, gràcies a la capacitat contorsionista i d’un equilibri excel·lent dels ballarins en un joc de relacions, generalment infructuoses. S’hi pot percebre amor, odi, engany, consumisme, fredor, desig… mort. La dansa, i una música enllaunada però que sembla despertar emocions ben endins, explora en el record, l’experiència de l’espectador i li mostra que, una coreografia de parella, en realitat no és més que dos solos que, per moments tenen una compenetració en el moviment. Tot i viure en parella i en comunitat, l’ésser humà racional és, realment, un ésser solitari en els moments culminants de la vida. Gran treball. Confitura amarga,