4D
és, abans que qualsevol altre cosa, un viatge a l’emoció a través del moviment.
Lluny d’esdevenir una mostra de duets recuperats de les darreres coreografies
de Sidi Larbi Cherkaoui, 4D té
entitat pròpia: un subtil fil dramàtic uneix cinc peces completes escrites o reescrites
a propòsit d’una seriosa recerca sobre l’element espiritual de la dansa, amb un
discurs elaborat amb llenguatges plàstics, escènics i audiovisuals. Sidi Larbi
Cherkaoui juga al límit amb la interrelació temps/espai cercant una quarta
dimensió que es fa present, malgrat la dificultat de concreció, en la petjada
que s’instal·la en l’espectador. Cinc duets -quatre procedents d’espectacles anteriors
i el vídeo Valtari– com cinc poemes units
per la forma i amb un mateix esperit, amb el concurs de recursos procedents de
les arts plàstiques. Matter (de
l’espectacle Origine, 2008) fa referència
a la necessitat de l’ésser humà contemporani d’esmorteir la seva solitud
relacionant-se amb els objectes fins a personificar-los i abraçar-los. La dansa
ens mena aquí cap a l’escultura contemporània en utilitzar el volum per
projectar, a través de les seves ombres, una realitat altra sobre una pantalla.
 Pure
(2010- TeZukA, 2011) és la recerca del
gest essencial, del traç pur; un camí que condueix al no-res. Un homenatge al
mestre del manga Tezuka i, altre cop, un referent de l’expressió plàstica
contemporània. A Valtari (vídeo)
tenim una coreografia posada al servei de l’expressió fílmica. Christian Larson
és el director d’aquest videoclip per a la banda de rock islandesa Sigur Rós. En la que la conjunció de
llenguatges escènics sumen per obtenir una brillant peça de vídeo art. En un paisatge postindustrial (un desmantellat edifici
industrial), dos personatges passegen les seves soledats fins a trobar-se.
L’encontre desencadena una apassionada i desesperada dansa. Sin (2010, Babel (Words) , espectacle que signa Cherkaoui amb el coreògraf
Damien Jalet i l’artista plàstic Antony Gormley) ens porta a la lluita entre
Eros i Thanatos en el sí d’una parella. Una lluita clàssica des de la dansa
contemporània i el body art. Tanca
l’espectacle un duet creat per homenatjar Serguei Diaghilev (referent essencial
de l’art contemporani en moltes de les seves manifestacions). Faun (In the spirit of Diaghilev, 2009) és una revisió del ballet de
Vaslav Nijinski del Prélude à
l’après-midi d’un faune. Un solo original que Cherkaoui ha desdoblat en un
personatge femení i un altre masculí que en el seu diàleg ens presenten una
sola imatge: la fantàstica criatura d’un faune amb una multitud d’aspectes. No
cal dir que l’execució coreogràfica dels ballarins en tot l’espectacle és tècnica i artísticament
magnífica.