Arma de construcción masiva
Tantarantana, 2 de març de 2019

Segons Nelson Mandela, l’educació és l’arma més poderosa per canviar el món, però quin és l’escenari de canvi que esperem? Amb el públic assegut i en silenci, José y sus hermanas imparteixen una classe magistral que fa tremolar el llindar veritat-mentida durant poc més de 60 minuts.

Sota la direcció de Silvia Ferrando, la companyia es qüestiona el paper de l’educació a l’escola, la família i l’entorn social. Com influencia en la creació de la pròpia identitat? Per respondre-ho, es posa al microscopi la vida de cadascun dels actors a partir d’exemples puntuals i molt diferents entre ells. Cal destacar una introducció molt original i sincera, l’àudio transcrit d’una conversa entre amics que posa sobre la taula la tesi de tota la proposta.

A l’escenari, dos amplificadors, una pantalla i tot un exèrcit de cadires manipulades pels set protagonistes de l’obra: cadascun d’ells explica el seu relat, però cada història és totalment diferent. Pel públic, un exercici de concentració com a alumnes en una peça plena d’estímuls, canvis constants i reflexions-punyal que no tens temps de pair…

És cert que l’educació rebuda a l’escola condiciona el pensament futur, però la companyia ens fa adonar de la importància de l’educació rebuda per part de la família i entorn social. Són les maneres de fer o els càstigs rebuts que van modelant la personalitat d’infants i joves emmirallats per adults i els protagonistes de l’obra han sigut víctimes directes d’aquest fet: a l’escola, a casa, al poble o a l’Institut del Teatre.

Hi ha escenes inquietants com la de les bosses o la del ball que destrueixen el mur entre la realitat i la ficció. Arma de construcción masiva és una obra coherent i atrevida que no s’escapa de la línia de la companyia. Com ja van demostrar amb Los bancos regalan sandwicheras y chorizos, José y sus Hermanas juguen amb el passat, present i futur des d’una mirada crítica i constructiva.

Laura Ulldemolins