CRÍTIQUES #NOVAVEU
Els secundaris
Amb què ens sortiran ara, els secundaris? PER Maria Mingorance López
El Paral·lelu de principis del s. XX era un desplegament de talents i de carns, publicitat amb colors i lluentons, però, entre bambolines, la festa no era tan festa: el festí, per a uns pocs; per a les dones, opcions escasses; i, per als intèrprets s…
Los hombres blancos deben morir
Humor negre contra l’home blanc PER David Magaña
Els homes blancs tenen una cita a la Sala Pangolí. És hora d’aprendre un parell de coses.
Scroll o la meravellosa manera d’anar-se’n a la merda
Esclaus d’scroll PER David Magaña
Tots hem quedat atrapats fent scroll. La majoria al mòbil, però a mi m’ha passat al teatre.
Paradise. Moreno Bernardi
Paradís incert PER Martina Agustí
Segons va escriure Sòfocles, Filoctetes era un heroi consumit, antic company d’Hèracles, abandonat pels seus companys a l’illa de Lemnos després de ser ferit de gravetat en un peu. Quan un endeví va predir que Troia només seria conquerida amb l’ajuda…
Paràsits, el musical
Crítica contra la crítica PER Bernat Gaya Jou
La gent de teatre tot sovint acabem protagonitzant les polèmiques més imbecils que un es pugui imaginar. Per exemple: diem que els joves no van al teatre perquè no hi troben res que els interessi prou i que, per tant, cal destinar més recursos, públi…
Pantomima
El “Knives Out” català PER Carrión
Música recomanada per escoltar durant la crítica: alguna peça de: Masabumi Kikuchi (jazz japonès). Se senten els aplaudiments. A escena una companyia saludant, la Cia Trastornarts. Acabem d’endinsar-nos a Pantomima. I jo començaré pel final explicant…