CRÍTIQUES #NOVAVEU
Paradise. Moreno Bernardi
Paradís incert PER Martina Agustí
Segons va escriure Sòfocles, Filoctetes era un heroi consumit, antic company d’Hèracles, abandonat pels seus companys a l’illa de Lemnos després de ser ferit de gravetat en un peu. Quan un endeví va predir que Troia només seria conquerida amb l’ajuda…
Paràsits, el musical
Crítica contra la crítica PER Bernat Gaya Jou
La gent de teatre tot sovint acabem protagonitzant les polèmiques més imbecils que un es pugui imaginar. Per exemple: diem que els joves no van al teatre perquè no hi troben res que els interessi prou i que, per tant, cal destinar més recursos, públi…
Pantomima
El “Knives Out” català PER Carrión
Música recomanada per escoltar durant la crítica: alguna peça de: Masabumi Kikuchi (jazz japonès). Se senten els aplaudiments. A escena una companyia saludant, la Cia Trastornarts. Acabem d’endinsar-nos a Pantomima. I jo començaré pel final explicant…
A la deriva
La humanitat d’un naufragi (o la realitat dels ingressos psiquiàtrics) PER Guillem Galmés Riera
A la deriva Teatre Tantarantana, 15 de maig de 2025 Alguna cosa se’ns remou per dins quan, després dels crèdits inicials d’una pel·lícula, apareix la sentència: «Basat en fets reals». Però, ¿què passa quan, en vers d’estar basat o inspirat en fets re…
El nom volgut
El nom volgut, una obra que fa camí PER Maria Mingorance López
Lua va estar criada, de petita, com una xiqueta neurotípica. La família, ben prompte, se’n va adonar que alguna cosa passava. Després de perseguir un diagnòstic, van confirmar-los que Lua era una persona amb TEA. Ara, Lua, a punt d’acabar primària, s…
Refugi. Mònica Molins
Com una llauna de cervesa sacsejada, a punt d’explotar PER novaveu
Primera crítica de Mel Güell “Com t’imaginaves que seria, la vida, quan eres un nen? […] [Jo] Una mena de pel·lícula, suposo. Ningú no es posava malalt, ningú no desapareixia. I un feia les coses perquè volia, no perquè les hagués de fer. Ara ja no h…