Aquellas que no deben morir
Antic Teatre, 15 d’octubre

En plena spooky season (nom que prenen els dies amb estètica «de por» que envolten les festivitats de Tots Sants al món anglosaxó), la sala de l’Antic acull quatre fantasmes tendres amb un llençol blanc per sobre. Amb un humor absurd, bonic i sempre necessari, obren la peça que estem a punt de veure. Qui hi ha a sota (i al darrere de tot plegat) són Las Huecas amb la seva última creació col·lectiva. Aquellas que no deben morir és una abraçada a la mort des de molts prismes: el ritual, la dansa, l’èpica homèrica, una classe magistral de tanatopràxia a càrrec de Núria Isern (una professional de l’ofici), i una dissertació sobre la indústria funerària que ens cau a sobre com un esclat de realitat. Aquesta última va a càrrec de la Júlia S. Cid del col·lectiu Som Provisionals, que es dedica a construir una xarxa de suport per viure la mort amb consciència i sobirania.

Las Huecas ens conviden a mirar la mort de cara, però lluny de revifar pànics, l’obra posa cotó fluix als dubtes, a les preguntes i les pors: et dona la mà i et diu «morirem, però cuidem-ho». I si el teatre és ritual, que com a tal ens serveixi ara.

L’espai sonor, realitzat en directe i a càrrec d’Adrià Girona, només fa que subratllar la poètica de tot plegat. Des d’aquest voler cobrir totes les aproximacions a la mort, també es cobreixen totes les del so: de sobte un esprai agafa el mateix valor que una veu, i que una aspiradora i que una flauta d’escola. Tot és important perquè és ara, que som a l’escenari i és ara, que estem vives.

La peça sencera arrenca entre el públic una emoció col·lectiva que crema a les mans i fa venir ganes de formar part del seu ritual, de ballar a la rave i de picar-te el pit amb elles, però alhora et calma fent-te saber que ja en formes part. Que anar al teatre a veure aquesta obra ja n’és, de ritual, i val per tots els que no has cuidat tant fins ara i els que potser no tindràs temps de fer.

I morirem, és clar que morirem, però més tranquil·les i més cuidades si hi pensem des de la cura que proposen i demostren que hi ha entre elles la Júlia Barbany, l’Esmeralda Colette, la Núria Coromines, l’Andrea Pellejero i la Sofia A. Martori.

Sasha Pradkhan
tw: @vullplorar / ig: @saixamu