Aquellas que no deben morir
Teatre de Salt, 20 de novembre de 2022, Temporada Alta

El col·lectiu Las Huecas, amb la història de la Júlia S. Cid i el testimoni de la Núria Isern, creen una peça artística que parla sobre la indústria de les funeràries i la capitalització de la mort.

Aquellas que no deben morir és teatre documental amb caràcter poètic i polític, on absolutament cada element que intervé queda nu per deixar florir l’absoluta veritat sobre l’abús del negoci de la mort. Per explicar-nos aquesta història, aquesta crítica social, ens fan viatjar de manera paral·lela entre el que seria el transcurs de l’ànima una vegada que abandona el cos físic i el que es fa amb aquest en el terreny terrenal. Ho fan utilitzant diversos llenguatges com el silenci, la música, la comèdia i sobretot el llenguatge corporal.

Durant tota l’obra regna la força. Primer creant un inici misteriós i absurd alhora. Continuant per diferents escenes on fan servir diverses tècniques teatrals. I acabant amb un final apoteòsic, mostrant una absoluta seguretat sobre el que acaben d’exposar.

Tot i que són molt clares amb el missatge que transmeten, hi ha lloc per la reflexió. No només per l’imperi d’aquestes multinacionals que dominen el sector de les funeràries, sinó per a la pregunta, per qui fem tot això? De fet, en la meva opinió, el gran tresor d’aquesta obra és una escena que defineix completament l’egocentrisme dels vius envers els difunts. Per qui es fa aquest dol? Per qui comprem aquells consumibles obligats? Se suposa que els morts se’ls ha de deixar descansar en pau. Potser tota aquesta parafernàlia, excessiva i injusta, són interferències en el nou camí de les persones que moren.

Eduard Cabezudo
@edulinocabezudo