La calavera de Connemara
La Villaroel, 28 de setembre de 2017

La Villaroel aquest any ha apostat fort per La Calavera de Connemara, una obra del dramaturg Martin McDonagh que transcorre a la Irlanda profunda i tradicional i està dirigida pel jove director Ivan Morales.

L’argument de l’obra és tètric i fosc, i l’escenografia  de Marc Salicrú  i la il·luminació de Sylvia Kuchinow ajuden molt a endinsar-te dins d’aquest terreny. Sembla ben bé que ens trobem a dins d’un cementiri celta: llum pàl·lida, molta humitat i la verdor que caracteritza Éire. I aquesta boira també es manté en els altres escenaris, ja que hi ha una atmosfera lúgubre que s’observa tan a dins com a fora dels personatges.

Es tracta d’una tragicomèdia, que et fa riure amb el cor encongit, i fins i tot amb una mica de fàstic, sobretot quan l’humor negre toca temes sensibles com la mort, la depressió o la ludopatia. Pol López (Mick Dowd) fa una gran interpretació, i no cau en la sobreactuació de borratxo, però l’eclipsa l’Oriol Pla (Mairtin Hanlon), i no justament perquè a seva actuació sigui més brillant, sinó perquè el seu personatge estrambòtic es passa de voltes al fer el pallasso d’una manera exagerada i fora de lloc pel context de l’obra.

Al llarg de l’obra veiem escenes molt ben executades i curioses. Cal aplaudir especialment l’escena del ball mig acrobàtic i perfectament sincronitzat de Nick i Martin mentre sona la cançó de “Nothing compares to you”. Una espècie de clímax dins de l’obra que recorda el tipus d’escenes que caracteritzen a Morales. Tot i així, l’obra es fa curta i la trama avança poc fins que finalment arriba el final de manera una mica inesperada, ja que dóna la sensació que no ha quedat resolt l’argument.

En general, una obra entretinguda que compta amb grans encerts, però que no ha causat el furor que s’esperava venint de l’Ivan Morales. Es tracta de la seva primera obra pensada per a una audiència molt més àmplia i no ha acabat de trobar el punt.

Anna Molinet
@Annafase_