Art
Teatre Municipal de Girona, 8 d’octubre de 2017.

Un escenari tot  blanc. Al bell mig un sofà. Tres homes que duen a l’esquena 15 anys d’amistat (o això creuen) tot i que entre ells es descriuen de la manera següent: el Sergi (Lluís Villanueva) és un iconoclasta rata d’exposicions amb qui et pots fer sempre un tip de riure; el Marc (Francesc Orella) és un condescendent que dóna l’esquena al món, posseït per un desdeny malèvol i unes opinions esmolades que ratllen el menyspreu; i per últim l’Ivan (Pere Arquillué), l’amic que té el paper de reconciliador i a més és un home tolerant (la qual cosa en matèria humana ens asseguren que és un dels pitjors defectes).

Art, escrita el 1994 per la dramaturga francesa Yasmina Reza, versa sobre les disquisicions originades per la nova adquisició de la col·lecció del Sergi: un quadre blanc pintat de blanc en el qual, si acluques els ulls, el propietari assegura que hi pots entreveure unes ratlles també blanques. L’autora ha guanyat diversos premis internacionals per aquesta obra com en poden ser el premi Molière o Laurance Olivier.

Reza utilitza la recerca de la frontera del què és art i del què no ho és com a pretext per desencadenar un diluvi de retrets i burles que ens parlen de la naturalesa de l’amistat. Així, sentim frases com: “Per què ens veiem tant si ens caiem tan malament?”, “Sempre parles de les persones en relació a tu, aprèn-les a valorar per elles mateixes” o “Jo no vull tenir una existència pròpia, només vull ser el teu amic”.

És de destacar la traducció al català duta a terme per Jordi Galceran i Ferrer que, deleitant-nos amb un llenguatge ric en sinonímia i musicalitat, deixa entreveure en el text les seves dots de dramaturg i guionista. Un text molt àgil que s’adapta com un guant, al ritme de l’obra i que fa honor al títol: Art.

Dolça Alcañiz