La jaula de las locas
Teatre Tívoli, 27 de setembre de 2018
Mentre al tot just estrenat espai Onyric es representa el musical íntim de Fun Home (podeu veure aquí la meva tuitcrítica) el gran Tívoli agafa també la temàtica LGTBIQ+ però per dur-ho a un àmbit totalment diferent.
La Jaula de las locas és un musical que molts coneixeran perquè hi surt Àngel Llàcer, però és més que això. No es pot negar que gira entorn d’ell, de fet el típic número final del primer acte, normalment reservat per cantar amb força tota la companyia, aquí és un solo de l’esmentat; però la força dels ballarins s’ha de destacar. Al cap i a la fi aquest musical no deixa de ser una mena de “show off” de la música i el ball. El primer acte se serveix de números i més números on trobarem tot tipus de balls (majoritàriament interpretats per molts ballarins i poques ballarines tot i que no ho sembli a simple cop d’ull) i un número inimaginable de canvis de vestuari. Que la producció d’aquesta obra no hagi estat barata ens ho imaginem al veure una escenografia, il·luminació i vestuari que no s’està de res!
Al costat de la dansa, la trama empetiteix. I quina és exactament la trama? Jean Michel (Roc Bernadí) està bojament enamorat d’Anne, però res és tan senzill. És el moment de presentar als respectius pares però el que els polítics conservadors i progenitors d’ella no saben és que els del Jean Michel són una mica… diferents. Ells són la Zaza (Àngel Llàcer) i el Georges (Ivan Labanda) que fan una parella interessant. Tot això no es tracta amb força fins al segon acte.
Cal destacar el paper de Ricky Mata, el divertit majordom/donzella que manté al públic divertit i trenca així els moments que podrien ser més seriosos o dramàtics. Tampoc es pot negar el paper d’Ivan Labanda que agafa la seva faceta de mestre de cerimònies de Cabaret i l’hi afegeix un toc més paternalista i d’enamorat.
Així doncs La jaula de las locas és una obra que val la pena veure més per la seva grandiloqüència i purpurina que no pas per la trama. Si voleu que us arribi al cor aneu a Onyric, si voleu que us faci moure el cul aneu al Tívoli i, sinó, sempre podeu anar als dos!
Cèlia Ventura
@soctastaolletes
