La Jaula de las Locas
Teatre Tívoli, 18 de febrer de 2023
Després de cinc anys circulant pel país podria semblar-nos impossible que encara quedi gent per entrar a la Jaula. És dissabte de reestrena i doblete, i la veu en off de l’inconfusible Ivan Labanda ràpidament ens fa veure que estem equivocats: només aquest vespre ens hem reunit al Tívoli més d’un miler d’espectadors. A la Jaula de las Locas encara li queda corda per dies.
Al volant d’aquesta versió musical de l’obra La Cage aux Folles (Jean Poiret, 1973) tenim l’incombustible equip format per Àngel Llàcer, Ivan Labanda i Manu Guix. Inspirats en l’adaptació musical de Jerry Herman i Harvey Fierstein, estrenada a Broadway el 1983 i banyada d’èxits i premis, ens proposen una versió en castellà musicalment molt fidel a l’original. Porten rodant amb ella per tot el territori espanyol des del 2018, on ja han robat el cor a milers i milers d’espectadors.
La Cage aux Folles està regentada per una parella formada per Georges (Armando Pita) i Albin (Ivan Labanda, que alterna funcions amb Àngel Llàcer), propietari i diva del club nocturn, respectivament. La història comença quan el fill de Georges es vol casar amb una noia d’una família extremadament conservadora. Vol convidar-los a casa a sopar, però té por que no encaixin amb el seu estil de vida familiar. És per això que decideix intentar amagar qui realment son, donant lloc a un conflicte moral que s’anirà resolent al llarg dels dos actes que té el musical.
Destaca en tot moment el paper d’Ivan Labanda, exquisit interpretativament i vocalment, brodant tots els complexíssims números musicals que la diva ZAZA va oferint al llarg de tota la funció. Parla amb el públic, el qual coneix molt bé, i s’adequa perfectament al seu registre, oferint escenes francament hilarants. A més, Labanda és un professional de la improvisació, la qual veiem que fa servir com a recurs en diferents situacions com quan, per exemple, es troba amb algun espectador/a que li replica les bromes, o quan s’oblida del text endut per l’emoció frenètica de l’escena que estan interpretant.
El cert és que el tema del registre i del coneixement de l’audiència majoritària de la Jaula és per mi la clau de l’espectacle. És apte per tots els públics, sí, i de fet hi assisteix tota mena de públic. Però es respira una atmosfera cuidada fins a l’últim detall per abraçar i exaltar la comunitat LGBTIQ+. És la celebració del món de l’espectacle, de les reines, la purpurina i el brilli brilli. Una festa que, tot i no ser contemporània, convida i encaixa amb el col·lectiu i els clams socials actuals.
La Jaula crea un ambient preciós de celebració, harmonia i alliberació. El públic cau rendit als peus de ZAZA des del minut zero, amb qui riuen, ploren, ballen i canten. La vida empieza hoy, ens recorden en tot moment, i viure-la així ens ve molt de gust.
Maria Pujol Cortada
@mariapuco_
