• Skip to primary navigation
  • Skip to main content
novaveu
  • QUI SOM A # NOVAVEU
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • ACTIVITATS
  • RECOMANA
  • QUI SOM A # NOVAVEU
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • ACTIVITATS
  • RECOMANA
  • Home
  • /
  • E.V.A.
  • /
  • Per molts i molts anys
CRÍTIQUES #NOVAVEU

E.V.A.

per Sílvia Mercè i Sonet
imagen
imagen placeholder
PER: Sílvia Mercè i Sonet
ANAR A FiTXA DE L’OBRA

Per molts i molts anys

Publicat el: 19 de febrer de 2020

CRÍTiCA: E.V.A.

E.V.A.
Teatre Romea, 8 de setembre 2018

La companyia T de Teatre celebra els seus 25 anys a dalt dels escenaris de la manera més apropiada: a dalt de l’escenari. Per segona vegada a Barcelona, després d’una breu gira, podem tornar a veure el text, escrit per Marc Artigau, Cristina Genebat i Julio Manrique, dirigit pel mateix Manrique, que ens parla sobre el dolor, les diferents maneres que té de manifestar-se i les diferents maneres que trobem, o no trobem, de gestionar-lo.

Alguns han trobat que el tema era poc adient per a l’ocasió, la celebració de més d’una vintena d’anys de feina i èxits, però com elles afirmen, precisament és la seva experiència vital que les legitima, d’alguna manera els hi dóna totes les raons, per a parlar amb més força, arguments i decisió d’aquesta qüestió. A nivell tècnic, una escenografia senzilla, funcional juntament amb audiovisuals integrats a la peça que transformen l’espai, són el resultat impecable del treball de tot un equip.

E.V.A. és un exercici d’honestedat personal i professional que et fa viure un remolí d’emocions clavat a la cadira del pati de butaques. Un espectacle de gairebé dues hores que se’t passa en cinc minuts. Les actrius Rosa Gàmiz, Carolina Morro, Marta Pérez, Carme Pla, Àgata Roca, Albert Ribalta, Jordi Rico, amb la col·laboració especial de Carme Fortuny i Mamen Duch (una aparició molt bonica), estan espectaculars, brillant cadascuna d’elles en els seus papers, en que desdibuixen la línia entre personatge i actriu, a dalt de l’escenari.

El dolor forma part de la vida, i l’hem d’aprendre a acceptar, ja que el sofriment apareix davant la negativa a transitar aquest dolor. Gàmiz, Pérez, Pla i Roca ens expliquen a través dels seus traumes d’adolescència i també els relacionats amb l’edat adulta, com tracten de gestionar de manera sana les diferents situacions. Tot i que elles parlen des de la maduresa i saviesa de l’experiència, connecten perfectament amb espectadors de totes les edats, com una servidora, (que precisament vaig néixer al mateix temps que la companyia) mai sense alliçonar, sinó compartint les seves preocupacions i descobriments.

Només em queda felicitar aquestes dones espectaculars, també a Míriam Iscla, ex-membre i fundadora de la companyia, per aquesta fantàstica trajectòria i desitjar que segueixin realitzant la seva feina i la seva vocació durant uns vint-i-cinc anys més, juntament amb el seu imprescindible equip tècnic i de producció: Daniel López-Orós, també membre fundador que s’ha ocupat de la producció de tots els espectacles de la companyia, Rubèn Taltavull, Emi Rojo, Marta Garolera, Erin Bassa, Quim Molina i Roger Ábalos.

Sílvia Mercè i Sonet
@pinyasonet

TORNAR A CRÍTIQUES
CRÍTIQUES RELACIONADES / E.V.A.

TÍTOL CRÍTiCA: T de Teatre fa un canvi d’armari

PER: Cèlia Ventura
Cèlia Ventura
LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: All in

PER: Maria Cambil
Dsc1109
LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: T de Teatre

PER: Quelot Martín
1580051295102
LLEGiR MÉS
novaveu
[email protected]

Amb el suport de

  • x
  • instagram
  • tiktok

Avís legal Cookies Privacitat