Molt soroll per res
Teatre Tantarantana, 2 d’abril de 2017
Quan sentim el nom de William Shakespeare ens ve al cap un gran teatre, monòlegs carregats i paraules estrafolàries. Es fa estrany pensar en un espai petit completament auster. Però això és el que ha fet la Gemma Sangerman. Ha agafat la coneguda obra de Molt soroll per res i l’ha col·locada a l’àtic del Tantarantana. Allunyada de la grandiloqüència de la versió feta fa poc al Teatre Nacional de Catalunya (en aquell cas Molt soroll per no res) aquesta no compta amb grans números de ball ni amb una escenografia grandiloqüent sinó que posa tot el pes en els quatre actors: Anna Bertran, Eloi Gómez, Óscar Romera i Mariantònia Salas.
L’obra se situa en un temps més aviat atemporal per tractar un tema tant universal com l’amor. Utilitza la música per fer que el públic identifiqui on està passant l’acció tot i que en algun moment l’acompanyament és innecessari. A vegades el silenci té més poder que la més bonica de les melodies. Els actors aconsegueixen interpretar els personatges tirant cap al camí de la sobreactuació. Encara que en alguns moments aquesta és una mica excessiva, això és també el que fa que aquesta versió despunti. Tots quatre fan de l’escenari casa seva i aconsegueixen expressar-se tant amb les paraules com amb els moviments.
En conclusió, aquesta versió de Molt soroll per res aconsegueix captivar i fer passar una bona estona al públic al voltant d’un clàssic, aconseguint que fins i tot els més petits siguin capaços d’entendre’l i emocionar-se.
