La línia vermella
Teatre Tantarantana, 13 d’octubre de 2023
Algun cop al metro has sentit com et queien les llàgrimes del rostre? O com esclataves a riallades per un acudit d’un amic? O has pensat que el teu món s’esfondrava i no importava si tothom del vagó ho notava? Jo crec que sí.
Això és el que veiem a La línia vermella, l’obra dirigida per Jordi Casado i Olivas, ens mostra quatre persones vivint situacions quotidianes que impliquen directament a les seves emocions. Parlen del temps, de les relacions humanes, de deixar anar.
Aquesta obra de la Companyia El Nucli, que ha estat representada al Teatre Tantarantana durant les últimes setmanes, ens transporta al metro, com el seu nom ho indica, concretament a la línia vermella del metro de Barcelona.
Per a començar, veiem que és una obra de teatre immersiu. Es troba a tal punt d’immersió que a l’entrada de l’obra ens donen un “bitllet de metro” similar al de la realitat. Seguidament, seiem a cadires de la sala ambientada a un vagó de L1. Entre totes les cadires, n’hi ha algunes que són de color vermell i a mesura que avança l’espectacle, els actors i actrius hauran d’utilitzar, així que sort (o desgràcia) si t’ha tocat seure en alguna d’elles.
Un cop endinsats en aquest viatge, comencem a veure els problemes que envolten als protagonistes a través de dies quotidians de les seves vides. I és que, no podria estar més a prop a la nostra realitat. Es juga molt a favor el factor de teatre immersiu, que t’arriba i commou immensament la humanitat dels personatges perquè els tens al costat teu plorant, rient o barallant-se; i al mateix temps, no et sents gens incòmode perquè també saben afegir humor trencant els moments seriosos amb “intervencions al metro” d’artistes ambulants i fan una balança entre l’humor i el drama de les situacions.
Per altra banda, es pot parlar del predomini del color vermell a tot l’espectacle. Si ens fixàvem, fins i tot els personatges portaven quelcom d’aquest color. En Biel (Nil Martín) amb les seves vambes, la Marta (Ariadna Barbeta) amb la seva totebag, la Núria (Júlia Sardà) amb el seu rellotge i els seus mitjons i per últim l’Àlex (Paula Castillo) amb la seva samarreta.
Per acabar, només es pot pensar en com és de bonic que una obra tingui joc amb el públic, que ens facin sentir vius i que ens facin sentir partícips d’aquesta història. Gràcies a la creadora de La línia vermella, Paula Castillo, i a la Cia El Nucli per fer-nos part d’això.
Melanie Ortega
@melanieortega28
