Fuga de conills
Sala Atrium, 2 de març de 2018

Fuga de conills és un retrat de tres artistes frustrats, un testimoni lleugerament tòpic de la vida i la carrera estancades d’actors i membres del món de les arts escèniques. A partir d’una trama simple, sense voluntat de brillar, es debat al voltant de la inacabable joventut que amenaça en destruir els estaments dogmàtics  sobre la realitat social que carreguen els joves a l’esquena. Els qui busquen de les arts una professió intenten sobreviure a la precarietat laboral i passen pel món esperant i buscant la vida real.

Combina l’expressió artística del gest i de la música amb la rutina corresponent a la quotidianitat, expressada des de la vida dels personatges. L’espectacle brinda als personatges grans frustracions amagades en petites metes sense assolir i una conformitat infeliç. Els conills volen fugar-se, però les persones no troben el camí adequat. D’aquesta manera, amb un humor directe i maleducat, Fuga de conills, traspassa la frontera entre realitat i ficció amb un espectacle que viu de la naturalitat i sobreviu en l’univers simbòlic. Per altra banda, la música juga un paper clau perquè marca els estadis energètics i determina el nivell d’abstracció de cada esdeveniment.

La proximitat dels actors i la manera tan sincera d’obrir la seva realitat doten l’espectacle d’una veracitat que queda allunyada en arribar al pas amb la metàfora. La seqüència d’episodis, que es pot arribar a entendre com a  previsible i necessària per a la història, permet veure la lleugeresa, la poca transcendència, d’unes vides mancades de satisfacció i, en definitiva, normals. L’espectacle, sense perdre l’humor negre, relaciona el fet de ser actor o músic amb el consum de drogues i tota una sèrie de tòpics segurament sorgits d’un llarg treball de reflexió, debat i recerca de mitjans per expressar l’agressiva crueltat de la tesi de l’obra. Fuga de conills plora per l’absurditat d’una realitat que commou i atrapa.

 Judit Martínez Gili
@CritCultural